Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Versell, WalterVertemate, Bernardino lemma sequent

Versomi
Vischnanca polit., cirq. Glion, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada lung la via, cun V. Staziun, Arezen, Cal÷rtsch, Sculm e div. bains sur la chavorgia dal Rain Anteriur ed a l'entrada en la Val Stussavgia. 1050 a valle Versamia, tud. Versam (uffiz.). 1803 357 abit.; 1850 396; 1900 316; 1950 354; 2000 255. Guaud roial durant il temp autmedieval, cun insaquants paucs bains abitads da Rumantschs. A partir da la segunda mesadad dal 14. tsch. Ŕn sa domiciliads Gualsers da lingua tud. en las zonas perifericas da V. En il 15. tsch. Ŕ la vischnanca vegnida germanisada cumplettamain. Il center dal domini territorial era il chastŔ da Valendau. A partir dal 17. tsch. tempriv Ŕ la vischnanca da V. sa separada successivamain da quella da Valendau. La refurmaziun ha iniziÓ il 1523, la baselgia Ŕ vegnida construida il 1634. V. Ŕ vegný renconuschý sco vischnanca autonoma pir enturn il 1800, il 1901 Ŕ ella vegnida amplifitgada cun ils aclauns d'Arezen e Sculm. Las funtaunas da gudogn principalas eran l'agricultura e l'allevament da muvel. La via charrabla da Panaduz a V. e Glion Ŕ vegnida realisada il 1880-81, quella en la Val Stussavgia il 1882-85. La staziun da la Viafier retica exista dapi il 1903.


Litteratura:
S. Sutter-Juon, Aus Versams Vergangenheit, en: BM, 1929, 180-88; Gem. GR, nr 203, 1982; E. Bardill, Leben am Rande der Schlucht, en: TG, 2002, nr 5, 18-20.

JŘrg Simonett

lemma precedents Versell, WalterVertemate, Bernardino lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :