Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vetger da TumeglViafier Blinzuna-Mesocco lemma sequent

Veulden
Anteriura vischnanca polit., cirq. Tumleastga, distr. Rain Posteriur. Fusiunada il 2009 a la vischnanca polit. da Tumegl. Vitg a mantun situā sin ina terrassa a 1469 m sin la spunda orientala da la Val dal Rain Posteriur. 1290/98 Felden, tud. Feldis (uffiz.). 1803 156 abit.; 1850 164; 1900 130; 1950 176; 1980 107; 2000 129. Chat da munaidas romanas. In bain episcopal č menz. a la fin dal 13. tsch., ed en il 14. tsch. retiravan ils signurs da Rapertg la dieschma. Il 1527 ha la vischnanca cumprā ora ils dretgs signurils. Il num local rum. V. deriva, tenor Robert von Planta, dal patrun-baselgia Ipeult/Hippolytus (baselgia menz. enturn il 1400). Refurmaziun 1583. Il 1596 han las vischnancas da la Tumleastga Dadora cunfinā lur territoris communals. L'incendi dal 1774 ha destruė V. quasi cumplettamain. Fin il 1851 č stā V. in vischinadi dal cumin d'Ortenstein, il 1788 č la vischnanca s'unida cun Trān e Sched en l'atgna mesa dretgira d'Ortenstein-Mantogna. Ella č s'orientada fin viaden il 19. tsch. vers la Val dal Rain da Cuira (Domat). Ils secturs economics principals čn stads fin en il 20. tsch. l'allevament da muvel e l'agricultura cumplementara. La construcziun da la via en la Tumleastga (1901-04) ha pussibilitā il svilup d'in modest turissem da stad. La pendiculara da Razén a V. č vegnida averta il 1958 e renovada il 2006. La plipart dals letgs per esters vegnan mess a disposiziun en abitaziuns secundaras. Il 2005 lavuravan 62% da las persunas cun activitad da gudogn a V. en il sectur terziar. Il 2004 han furmā Sched und V. in consorzi da scola primara ed han substituė il rumantsch sco emprima lingua estra tras il talian. A partir dal 2007 frequentan ils scolars da V. la scola a Razén. Museum local da S. Ipeult, stgaffė e tgirā da Plasch Barandun. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 94,8%; 1941 72,7% (ML); 1990 25,4/40,2%; 2000 14,0%/29,5% (ML/Lindic).


Litteratura:
Kdm GR 3, 94-97; Beiträge zur Geschichte von Feldis/V., 1960 (1973ģ); H. Hinnen, Feldis/V.: hundert Jahre sanfte Entwicklung?, 2001; LQ, 21-2-2004; P. Barandun, Feldis, deine Vergangenheit, 2005; SO, 2-9-2006; P. Barandun, Feldis im Spiegelbild alter Handschriften und Dokumente, 2008.

Jürg Simonett

lemma precedents Vetger da TumeglViafier Blinzuna-Mesocco lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :