e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Vienna, Congress da Villa  Vignogn Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn), construida sin 1241 m lung la via al pe dal Pez Sezner. 1325 Vinanne, 1469 Viends, tud. Vigens (fin il 1983). 1850 199 abit.; 1900 134; 1950 204; 2000 179. Bain roial durant il temp medieval tempriv e sedia dals ministerials episcopals de Viggun durant il temp autmedieval. Il feud è alura passà als conts de Belmont, suenter il 1371 als baruns de Sax-Mesauc (fin il 1473). Il 1538 èn ils da V. sa cumprads libers da l'uvestgieu da Cuira. V. furmava oriundamain, ens. cun Surcasti, in vischinadi ed ha appartegnì a la baselgia da vallada da S. Vintschegn a Pleif/Vella fin il 1697. Gia il 1345 possedeva la vischnanca dus edifizis ecclesiastics, numnadamain la baselgia da S. Flurin e la chaplutta da S. Gudegn (a partir dal 1669 baselgia da sepultura). Suenter il 1970 èn vegnidas construidas en la vischnanca ina chasa da scola cun halla polivalenta e chasas da vacanzas, ed ins ha exequì 1968-99 la meglieraziun dal funs. La scola primara sa chatta a Vella (1. classa) ed a Cuschnaus (2.-5. classa), la scola secundara e reala a Vella (div. consorzis da scola Lumnezia). Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 88,8%/93,8% (ML/Lindic). Litteratura: Kdm GR 4, 242-48; Gem. GR, nr 205, 1985; Kulturführer Val Lumnezia und Vals, 2000. Adolf Collenberg  Vienna, Congress da Villa  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: