Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Tscharner, Johann CarlTscharner, Peter Conradin von lemma sequent

Tscharner, Johann Friedrich von
≈ 10-9-1780 a Cuira, † 4-12-1844 a Cuira, ref., da Cuira. Figl da Johann Baptista (*1751) e dad Elisabeth n. von Salis. Frar da Peter Conradin. ∞ Salome n. Fischer, descendenta d'ina renumada fam. burgaisa da Cuira. Seminaris filantropins a Gianin ed en il chastè da Rehanau, alura studis da scienzas politicas, filosoficas e tecnicas ad Erlangen 1797-1800. Silsuenter scolaziun commerziala a Turitg, Cuira e Livorno. Daspera è T. sa deditgà ad interess litterars. Il 1803 ha el edì la revista mensila «Italien». A partir dal 1804 ha el lavurà, cun pauc success, per ina chasa da commerzi a Cuira. Il 1811 è T. daventà emprim maister da mastergnanza, il 1812 derschader municipal. En ils onns 1812-16 è el stà curatur da la citad da Cuira, dal 1816-24 en roda annuala burgamester en ed ord uffizi. Il 1838-40 è el s'opponì invan cunter l'aboliziun da la constituziun da las mastergnanzas. Comm. dal Cussegl grond 1814 (a partir dal zercladur pres. da la cumissiun per la nova constituziun), da la Regenza ha el fatg part sco chau-lia il 1816 ed il 1820. En ils onns 1817-22 è el stà cumissari guvernamental durant la construcziun da las vias dal S. Bernardin e dal Spleia. Il 1823-31 ha el effectuà la liquidaziun da la chasa da commerzi, en la quala el ha pers ina gronda part da sia facultad. En ils onns 1810-12 e 1824-34 ha T. instruì a la Scola chantunala. Mess a la Dieta confed. 1815, 1819-20 e 1831. Sco intermediatur fed. en il conflict tr. la citad e la champagna da Basilea duai el - sco quai ch'ils Radicals al reproschavan - avair privilegià la citad. Il 1835 ha l'Univ. da Basilea conferì ad el il titel da dr.iur. A partir dal 1841 è el s'engaschà per ina Viafier da las Alps Orientalas. T. sustegneva in'orientaziun dal Grischun vers la Svizra e l'abandun da las pretensiuns grischunas envers la Vuclina. El è stà participà decisivamain a la Const. chant. dal 1814 e 1820 ed ha mess la basa per ina reordinaziun dal traffic da transit dal Grischun. T. ha era contribuì fermamain a meglierar la giustia, l'administraziun e l'infrastructura da la citad da Cuira. Vers la fin da sia carriera han sias disposiziuns al formalissem impedì pli e pli fitg propostas per novas soluziuns.


Ovras:
Über das Transitwesen von Graubünden, en: Der neue Sammler 3, 1807, 305-407.

Litteratura:
V. von Planta, Joh. Friedrich von T.s Leben und Wirken, 1848.

Jürg Simonett

lemma precedents Tscharner, Johann CarlTscharner, Peter Conradin von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :