Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vaz SutVazarouls lemma sequent

Vaz, Walter V de
* avant il 1255, † 4-11-1284, barun curretic il pli pussant da ses temp. Figl da Walter IV e d'ina nobla NN n. de Montfort. ∞ Liukarda n. von Kirchberg. Il 1268 cumpara el sco avugā (advocatus) imperial dals bains episcopals en l'anteriur contadi da la Rezia Sura. Questa funcziun ed ils vasts bains e dretgs han conferė a V. ina ferma posiziun en la Currezia. Il center da ses possess sa chattava en la regiun da la vischnanca da Vaz cun il chastč da Nivagl. La fortezza strategicamain la pli impurtanta era Belfort en la part centrala da la Val d'Alvra. V. possedeva en pli bains en il Surmeir, il Scanvetg, il Partenz ed a Tavau sco er en la Val Curvalda, en la Tumleastga, sin la Mantogna, en la Val Schons, la Stussavgia, la Surselva e la Val dal Rain da Cuira. V. era fitg renumā en l'Europa. Ils 25-1-1274 ha el participā, ens. cun il retg Rudolf von Habsburg, ad ina dieta dals suverans a Turitg, ed il 1275 sa chatta el tr. ils fidaivels dal retg ad Augsburg. Il 1283-1284 ha el escortā il retg Rudolf en l'Italia dal Nord ed č alura vegnė designā dal retg sco podestat da Com. Ils 2-7-1284 ha el convocā qua il cussegl gen. (cussegl com.) ed ha pretendė vastas plenipotenzas per sai e per il manader da la partida gibellina (partisans da l'imperatur). Al cuntrari da ses successurs aveva V. ina buna relaziun cun l'uvestg da Cuira. Per augmentar las entradas garantidas tras sia suveranitad territoriala e per rinforzar sias forzas militaras aveva el domiciliā Gualsers en las valladas alpinas grischunas (Val dal Rain e Tavau). En las uschen. brevs da libertad dal 1277 e 1289 avevan ils de V. (Walter resp. ses figls) obligā ils Gualsers a prestaziuns ed avevan concedė ad els privilegis: ils subdits avevan da pajar a lur signur daners da protecziun ed in tschains da feud ereditar e da prestar servetsch militar. Il barun, da sia vart, accordava ad els en il rom dal feud ereditar la protecziun signurila e l'autonomia com. sut in mastral elegė libramain sco era la giurisdicziun bassa. 


Litteratura:
J.L. Muraro, Untersuchungen zur Geschichte der Freiherren von V., en: JHGG, 1970, 1-231.

Martin Bundi

lemma precedents Vaz SutVazarouls lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :