Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vieli, PiederVienna lemma sequent

Vieli, Ramun
* 15-2-1895 a Razén, † 2-2-1953 a Glaruna, cat., da Razén, Cumbel e Cazas. Figl da Balzer Antoni. Gimnasi a Mustér e Sarnen. Studi da romanistica a Friburg, Turitg (tar Louis Gauchat e Jakob Jud), Firenza e Paris, dr.fil. 1927 («Die Terminologie der Mühle in Romanisch-Bünden»). Pres. da la Romania 1920-21. Redactur dals periodics «Ischi» (1928-37) e «Tschespet» (1941-44). Ens. cun Gion Cahannes ha el fatg tentativas per normar la lingua da scrittira e da scola sursilvana. V. era cunter ina fusiun dal sursilvan e dal ladin (e cun quai era cunter la creaziun d'ina lingua da standard rum.). Il 1921 è el vegnì incumbensà da la LR d'elavurar in vocabulari surs.: ses «Vocabulari scursaniu romontsch-tudestg» è cumparì il 1938, il «Vocabulari tudestg-romontsch sursilvan» il 1944. A partir dal 1926 ha el instruì rumantsch (surs., suts., surm.) a la Scola chant. a Cuira. Sco scolast gimnasial e tras sia activitad lexicografica ha V. marcà en moda decisiva il moviment per la tgira da la lingua rum. en il Grischun renan. El ha inizià curs da perfecziunament per scolasts rum. ed ha edì publicaziuns davart la metodica da l'instrucziun da rumantsch e davart champs specifics da la grammatica. V. ha era collavurà en div. cumissiuns rum., numnadamain per la fundaziun dal Radio Rumantsch (Cuminanza Radio Rumantsch). Undrà cun il Curtin d'onur da la LG a Trun.


Ovras:
Das Ringen der Rätoromanen um ihre Muttersprache, en: Rätia, 1/1937/38, 131-45; Dus vocabularis de Sched, en: Annalas, 55/1941, 1-25; La Sutselva al spartavia, en: Ischi, 32/1946, 113-24; Wie entsteht ein Wörterbuch?, 1947.

Litteratura:
FR, 5-2-1953; A. Decurtins, Prof. dr. Ramun V., en: Ischi, 40/1954, 150-65; Bedeutende Bündner 2, 602-05.

Alexi Decurtins

lemma precedents Vieli, PiederVienna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :