e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Werdenberg, Jörg [Georg] von (Sargans) * 1425, † 1504, da Sargans. Figl da Heinrich e dad Agnes n. de Matsch. ∞ 1) Anna n. de Razén, 2) Barbara n. von Sonnenberg. Cun ses frar Wilhelm ha W. surpiglià il 1447 l'ierta paterna. El ha empruvà da mantegnair il domini, contestà da la populaziun da la regiun da Sargans, e da salvar ils possess al Rain Posteriur, smanatschads dals Grischuns. En la Lia Naira (ca. 1450) ens. cun ses quinà Gieri de Razén e l'administratur episcopal Heinrich von Hewen ha el subì il 1450 ina sconfitta dolurusa en la guerra cunter ils da Schons revoltants. Questa fin ha accelerà il declin dals dominis feudals retics. Ils chastels dals W. en la Tumleastga èn vegnids destruids. La vita da W. è dapi alura marcada dal cumbat per ses dretgs e per sia existenza. Il 1456 ha el vendì ses dretgs en la Val Schons, il 1462 las alps en la Val da Lei, il 1463 il domini da Sonnenberg en la Val Druschauna, il 1472 ils dretgs en la Tumleastga Dadens ed il 1475 il signuradi da la Mantogna. Il 1483 ha el stuì vender ses territori d'origin cun il chastè da Sargans als Set Lieus confederads. Il 1493 ha el vendì ses dretgs suverans sur il Valragn e la Stussavgia. Sco domicil e domini al è anc restà Ortenstein en la Tumleastga. Cumbain ch'el disponiva da dretgs territorials confed. ed era bundsman grischun, è el entrà en servetsch austr. e milanais e retirava pensiuns dad omaduas pussanzas; el ha passentà in temp pli lung tar l'archiduca Sigismund von Habsburg a Puntina. Enturn il 1490 ha el formulà projects per in'allianza da la Confed. cun la Baviera e cun Vaniescha (Lia antihabsburgaisa). W. è stà activ sco negoziader, intermediatur e derschader da cumpromiss en conflicts difficils. El è mort sco davos represchentant da sia schlatta, politicamain e finanzialmain ruinà, ed ha relaschà sis uffants illegitims. Litteratura: Bedeutende Bündner 1, 9-23.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|