Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dannebuchi, ArminioDanz lemma sequent

Danuder
Vischnanca austr. al nord dal Pass da Raisch, distr. da Landeck, tud. Nauders (uffiz.). Il vitg, construì ca. 50 s.C. a la Via Claudia Augusta, sa numnava en il temp rom. Inutrium. A partir dal 10. tsch. era D. la sedia da la dretgira da Munt D. en il contadi dal Vnuost che cumpigliava era l'Engiadina Bassa. Il pli tard enturn il 1300 han ils Tirolais erigì ina duana al passadi sur l'En a Finstermünz. Ils signurs da Tarasp possedevan bains a D. Durant il temp medieval tardiv e fin il mument che l'Engiadina è sa liberada da l'Austria (1652) ha exequì il chastellan, resident sin il chastè da Munt D., la giurisdicziun criminala austr. en l'Engiadina Bassa. L'onn 1475 han ils Engiadinais refusà da pajar a quel l'uschen. tschains da giaglinas. En la Guerra da las giaglinas (1475) ed en la Guerra svabaisa (1499) han ils Engiadinais destruì il chastè. Conflicts èn medemamain naschids en connex cun ils bains grischuns en la regiun da Cuttüra. Il 1609 ha destruì ina lavina 22 chasas ed il 1880 in incendi 155. La nova via imperiala da D. a Fuond è vegnida construida 1850-54. Fin il 1912 circulava il traffic da l'Engiadina vers Landeck sur D. ch'ha mantegnì sias stretgas relaziuns cun l'Engiadina Bassa fin il di dad oz.
  


Litteratura:
L. Thoma, Schloss Naudersberg, 2000.

Paul Eugen Grimm

lemma precedents Dannebuchi, ArminioDanz lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :