Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Defuns [de Funs], AdalbertDemarmels, Ludwig lemma sequent

Degen
Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn). La vischn. è situada sin ina terrassa 200 m sur la val dal Glogn e cumpiglia, ultra da la plaiv da D. sortida da las trais curts da Fraissen, ils dus aclauns da Rumein e Vattiz. Ca. 840 Higenae/Egenae (Degen), villa Ramnensis (Rumein), 1325 Vatigis (Vattiz), tud. Igels (fin il 1983). 1808 232 abit.; 1850 255; 1900 214; 1950 323; 2000 247. Durant il temp medieval è l'istorgia da D. sa splegada en accord cun quella da la Lumnezia. Ecclesiasticamain furmavan las trais curts da Fraissen, ens. cun Zervreila en la Val S. Pieder, gia avant il 1345 ina plaiv independenta da la baselgia da vallada da Pleif/Vella. D.-Vitg, Rumein e Vattiz èn vegnids incorporads pir il 1891 en la plaiv da D. Sco la baselgia da S. Victor vegn era quella da Nossadunna menziunada gia en l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840). La baselgia cun sala ed apsida, consolidada en furma da trapez, datescha prob. dal 8. tschientaner. L'altar grond è vegnì consecrà il 1491, l'edifizi actual il 1504. Dapi la fin dal 13. tsch. dispona D. era d'ina chaplutta, deditgada a s. Bistgaun. En il context da la pietusadad barocca èn naschidas ulteriuras chapluttas a Rumein (1669) ed a Vattiz (1700). Il legat da vasts bains tras fam. indigenas (1712/37) ha obligà la claustra da Mustér da laschar pastorar la chaplania da Rumein en permanenza tras in conventual. Il 1923 ha D. obtegnì l'access a la via lumneziana, construida il 1886-87. Il 1930 è l'aclaun da Vattiz vegnì destruì quasi totalmain tras in incendi. La vischnanca da D. è stada ina da las emprimas en il Grischun che ha arrundà il funs (1942-47 e 1968). Il project per la realisaziun d'ina culegna da vacanzas (Vallada Nova) sur Vattiz, lantschà en ils onns 1975-80, n'è betg vegnì concretisà. Planisaziun locala 1974 e 1990, meglieraziun da funs Degen-Vignogn 1968-99. Il 2005 lavuravan 55% da las persunas cun activitad da gudogn a D. en il sectur primar, 22% en il sectur secundar e 23% en il sectur terziar.


Litteratura:
Kdm GR 4, 158-79; Gem. GR, nr 26, 1984; W. Jacobsen e.a., Vorromanische Kirchenbauten, 1991, 192 (t. suppl.); D. Blumenthal e.a., Historia dalla vischnaunca da D., 1996.

Duri Blumenthal

lemma precedents Defuns [de Funs], AdalbertDemarmels, Ludwig lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :