Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lachmereis, HeiriLadinia lemma sequent

Ladin
Varietad engiadinaisa da la lingua rumantscha cun ils dus idioms puter e vallader. L'intschess dal puter cumpiglia l'Engiadin'Ota da Cinuos-chel a Segl, quel dal vallader l'Engiadina Bassa e la Val Müstair (dialect jauer). Il puter scrit è s'extendì per motivs confessiunals (refurmaziun) fin a Bravuogn (il bargunsegner appartegna però dialectalmain al Surmeir), nua ch'el vegn era instruì en scola. Il ladin sa basa sin il lat. vulgar, penetrà en questas regiuns cun ils invasurs rom. l'onn 15 a.C. Sper derivats lat. han survivì qua era insaquants pleds preromans e retics (p.ex. crap, grusaida). Il num "ladin" sa referescha en ils stampats engiadinais dal 16. tsch. a las linguas neolatinas (Jachiam Bifrun) sco era al linguatg da l'Engiadina (Durich Chiampell). Cun sia «Chianzun dalla guerra dalg Chiaste da Müs» (1527) passa Gian Travers da Zuoz per l'emprim autur rum. documentà. La translaziun e la stampa dal «Nouf Sainc Testamaint» tras Bifrun (1560) en puter e dad «Un cudesch da psalms» tras Chiampell en vallader (1562) marcan la fundaziun da las linguas scrittas per l'Engiadin'Ota e l'Engiadina Bassa. Tratgs caracteristics dal ladin èn ils suns ü (mür) ed ö (ögl), derivats dal lat. U ed O ch'èn sa sviluppads en tut ils auters idioms ad i/u  resp. ad e/i/ie, en pli la persistenza (teoretica) dal passà definì (eu/eau chantet, i/a füt) e l'imperativ negativ (nun ir!). Cun la fin da la perioda italianisanta (1910/20) sa fa valair dapli il tudestg, o.t. il dialect svizzer che remplazza il tirolais ch'ha furnì pleds sco "chindel", "schaibgia" ed auters pli. Il vallader ed il puter sa distinguan da lur vart tras particularitads lexicalas (p.ex. cumün/vschinauncha, gial/chöd). Il puter ha midà l'A lat. lung en silba averta (tip casa) en e (chesa) e conservà la grafia -aun da lat. -anu (p.ex. paun, pronunzià -em/-äm, jauer -aun). 


Litteratura:
A. Decurtins, Vom Vulgärlatein zum Rätoromanischen, en: JHGG, 1986, 207-40; LRL 3, 764-85; DRG 10, 272-76.

Kuno Widmer

lemma precedents Lachmereis, HeiriLadinia lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :