e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Sumvitg Suogl  Sunder Chapitala da la provinza tal. da S., tal. Sondrio (uffiz.). 2011 ca. 22'000 abitants. Il num antic Sundrium fa allusiun ad in vegl terren urbarisà e cultivà, reservà a la signuria per l'agen diever. En il temp autmedieval suttasteva S. a la chapitania da Vizzola sin il chastè da Masegra, alura a Com. Il 1318 è la citad vegnida circumdada d'ina saiv da palissadas, il 1325 d'in mir. A partir dal 1335 ha S. appartegnì a Milaun. Ils 16-3-1487 han ils Grischuns battì davant S. las truppas dal duca da Milaun (campagna en Vuclina), ed il 1512 han els occupà ed annectà definitivamain la Vuclina. S. è daventà il center administrativ da las Terras subditas da las Trais Lias e la sedia dal guvernatur e dal vicari en Vuclina. Il 1553 è vegnida transfurmada la sedia uffiziala en il Palazzo Pellegrini (oz Palazzo comunale) en in edifizi represchentativ en stil renaschimental. A la plaiv da S. fascheva part era la Val Malenc che s'extenda vers il nord cun sias ritgas chavas da crappa da lavetsch e sias ufficinas (al pe dal Pass dal Müret a 2562 m ed en l'Engiadina resp. en la Bergiaglia). Enturn il 1540 èn naschidas cuminanzas ref. a S. (preditgants da provegnientscha tal.: Scipio Lentulus e Scipio Calandrinus), ed a partir dal 1553 han ils refurmads da S. obtegnì in'atgna pravenda en il lieu principal (baselgia consecrada als ss. Nabor e Felix) sco era sin la Muntogna da S. ed en la Val Malenc. Il 1574 è vegnida erigida ina baselgia ref. a Mossini, deditgada suenter la recatolisaziun a s. Carlo Borromeo. L'emprova da fundar il 1582 a S. ina scola paritetica (scola da latin) per l'entira val ha fatg trais onns pli tard naufragi causa l'agitaziun cuntrarefurmatorica. Il 1618 è Nicolò Rusca, archiprer da S. ed activist da la Cuntrarefurma, vegnì sentenzià a mort da la dretgira nauscha da Tusaun, quai ch'ha provocà il 1620 tr.a. il Murdraretsch en Vuclina. La segunda fasa dal domini grischun ha durà dal 1639 fin il 1797, onn da l'installaziun d'ina planta da libertad a S. (14-6-1797) e da la demissiun da l'ultim guvernatur grischun en uffizi, Clemente Maria a Marca. En il 19. tsch. èn sa domiciliadas en ils conturns da S. e da Tiraun pliras fatschentas grischunas da commerzi da vin. Litteratura: Pieth, Bündnergeschichte; Camenisch, Reformation und Gegenreformation, 136-58; Guida turistica della provincia di Sondrio, edì da M. Gianasso, 1979 (2000²); HbBG 2; IG, 106-08. Martin Bundi  Sumvitg Suogl  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: