Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SutsilvanSuveranitad lemma sequent

Sutter, Ruben
* 4-10-1916 a Sculms (vischn. da Versomi), † 15-6-1985 a Bédarieux (Languedoc-Roussillon) durant in'excursiun botanica, ref., da Versomi. Figl da Christian, pur, e da Margaretha n. Weibel, da Sculms. Nubil. Scola primara a Sculms. Sper sia lavur sco pur e stradin ha el absolvì studis autodidactics en botanica. Grazia a sias enconuschientschas botanicas profundas è S. vegnì clamà il 1954 sco assistent spezialisà a l'Institut geobotanic a Montpellier manà da Josias Braun-Blanquet. Dal 1971-82 è el stà assistent superiur a l'Institut geobotanic da l'Univ da Berna tar prof. Max Welten, nua ch'el è s'occupà o.t. da l'ediziun dal «Verbreitungsatlas der Farn- und Blütenpflanzen der Schweiz» (2 ts, 1982, passa 2'500 chartas). S. ha edì numerusas atgnas publicaziuns davart la flora (alpina e.a.) e collavurà savens a talas. Ina nova lantschetta da la Frantscha dal Sid (hieracium sutteri) ed ina spezia da dent-liun (taraxacium sutteri) portan ses num. Suenter la pensiun ha el ordinà per il Museum grischun da la natira l'erbari da Braun-Blanquet. Comm. d'onur da la Societad svizra da botanica, dr.h.c. da l'Univ. da Berna 1975. Premi da renconuschientscha dal chantun Grischun 1985.



Litteratura:
K. Ammann, Dr.h.c. Ruben S., en: Botanica Helvetica, 96/1986, 1-6 (cun reg. d'ovras); J.P. Müller, Ruben S., 1990.

Adolf Collenberg

lemma precedents SutsilvanSuveranitad lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :