e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Herold, Leonhard Hewen, Heinrich von  Herrnhuterans Unitad evangelica da fraters (Unitas fratrum), numnada en tud. era Böhmische u Mährische Brüder. Resortida il 1727 d'ina cuminanza da fugitivs religius da la Moravia che sa referivan al refurmatur boemian Jan Hus. Quests fugitivs èn vegnids colonisads dal cont Nikolaus Ludwig von Zinzendorf en vischinanza da Görlitz (Saxonia). La colonia ha sviluppà in agen urden doctrinar che metteva en il center la fraternitad dals emprims cristians. A partir dal 1739 èn sa furmadas a Berna, Basilea, Aarau e Turitg uschen. communitads da herrnhuterans. Ils emprims contacts grischuns cun la cretta pietistica da Zinzendorf aveva stabilì prob. il plevon Daniel Willi en ils onns 1720, intensivads a partir da ca. l'onn 1735. Sco emprim emissari da la colonia dals herrnhuterans è attestà a Cuira Johann Philipp Dörrbaum (1745). Il teolog tud. David Cranz è daventà enconuschent tras il rapport da sia missiun en il Grischun («Reise-Diarium und Relation von Pündten im Monat Junio, Julio und Augusto 1757»). Ils herrnhuterans avevan lur aderenza en tut ils circuls socials evang. e refurmads. Il dumber approximativ da herrnhuterans domiciliads en il Grischun: 1753 385 (42 comm. da la Sinoda evang.); 1778 249 (70 a Schlarigna, 34 a Claustra). En cumparegliaziun cun auters chantuns era il Grischun il pli grond center da herrnhuterans en Svizra (ma senza communitad), ed entaifer il Grischun eran il Partenz (Claustra) e l'Engiadin'Ota (Schlarigna) ils domicils principals da quella cuminanza religiusa. Ils herrnhuterans tgiravan ina pietad dal cor fitg sentimentala e sa scuntravan per urar, chantar, assister a la pregia e leger lur revista, las «Gemeine Nachrichten». Els salvavan lur reuniuns da devoziun solitamain en chasas privatas, mintgatant cun separar ils umens (sut direcziun spirituala d'in frater) e las dunnas (sut direcziun spirituala d'ina sora). Il 1758 è il plevon herrnhuteran Gian Battista Frizzoni vegnì licenzià da Buond en consequenza da sias activitads pietisticas, quai ch'ha chaschunà en la Sinoda evangelica durant quasi 30 onns conflicts e discordia tr. ils sinodals ortodoxs ed ils pietists herrnhuterans e provocà campagnas d'insultaziuns e diffamaziuns. Per finir ha la Dieta fed. stuì intermediar cun il «Parere» (1775). Quel ha alura excità pir da dretg las olmas, ed il 1775 han las duas facziuns salvà la Sinoda en locals separads. Suenter la culminaziun dals conflicts il 1778 èn ins puspè sa calmà, e cun la Sinoda da Buond dal 1784, ch'ha abolì l'engirament antiherrnhuteran per ils candidats a la Sinoda, han las cuntraversas prendì ina fin. Ils vegls na pudevan betg pli ed ils giuvens - influenzads dal spiert illuministic - na vulevan betg sa cumbatter vinavant. Enturn il 1830 vivevan mo pli paucs herrnhuterans en il Grischun (Signuradi e Partenz). Renumads herrnhuterans grischuns emigrads èn stads: Johannes Janett, Johann Baptista Cattaneo e Johann Baptist von Albertini. Il 1773 derivavan radund 10% (25 persunas) dals abitants da Neuwied, citad en il Rheinland-Pfalz enconuschenta per sia toleranza religiusa, dal Grischun. A la fin dal 20. tsch. dumbravan ils herrnhuterans 350-400 commembers en Svizra.  Litteratura: H. Finze-Michaelsen, Die Herrnhuter in Graubünden, en: BM, 1993, 239-73; J.J. Seidel, Die Anfänge des Pietismus in Graubünden, 2001. Adolf Collenberg  Herold, Leonhard Hewen, Heinrich von  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: