Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Puorger, BalserPurtagn lemma sequent

Purificaziuns politicas
La Svizra ha cultivà decennis a la lunga il maletg contestà dal "cas spezial" ch'ha survivì la Segunda Guerra mundiala saun e salv grazia a Dieu, al gen. Henri Guisan, a l'armada ed a la neutralitad. Da las maclas (politica da fugitivs dal Cussegl fed., aur dals nazis e.a.) vulevan ins sa deliberar suenter la guerra tras uschen. acziuns da purificaziun cunter opportunists e simpatisants da las dictaturas faschisticas daventads nunpopulars en il fratemp. Spezialmain intensiva è stada la purificaziun en la colonia tud. a Tavau (tradiziunalmain gronda) ch'aveva mess il 1931, cun Wilhelm Gustloff, l'emprim manader da la NSDAP Svizra (assassinà il 1936; Affera Gustloff). Il cumbat publicistic en il Grischun han manà o.t. la «Neue Bündner Zeitung» dem. ed il «Bündner Tagblatt» cat.-conservativ. Las acziuns da las autoritads ed ils artitgels da pressa sa drizzavan en emprima lingia cunter "esters nungiavischads" e sviavan l'attenziun (conscientamain u facticamain) davent dals indigens ord il ravugl ecclesiastic, politic e militar che simpatisavan avant e durant la guerra cun ils reschims autoritars. Il «Bündner Tagblatt» considerava las purificaziuns sco in instrument da la politica da las partidas sanestras e pretendeva era purificaziuns en circuls sanesters (orientads vers Moscau).
Ils 1-5-1945 ha il Cussegl fed. dissolvì la "Landesgruppe NSDAP Schweiz" ed ils 8 da matg (il di da la capitulaziun uffiz. dal Reich Tudestg) han ins effectuà perquisiziuns da chasas en l'entir pajais; en il Grischun èn stadas pertutgadas set a Cuira e nov a Tavau. Il consulat tud. a Tavau è vegnì serrà e 26 persunas politicamain privlusas èn vegnidas expulsadas immediat e durant las emnas sequentas anc ina giada 53. Il «Bericht an die Bundesversammlung» da la fin dal 1945 ha provocà la segunda unda da purificaziun, questa giada dizzada cunter Svizzers, o.t. cunter ils signataris da la Petiziun dals 200 dals 15-11-1940, tr. ils quals sa chattavan era 10 Grischuns. Ils 18-4-1946 è cumparì il «Bericht des Kleinen Rates über die Tätigkeit der faschistischen und nationalsozialistischen Organisationen in Graubünden». Il Cussegl grond ha prendì cogniziun da quel ils 31-5-1946 ed ha terminà la campagna da purificaziun. Il public ha reagì a moda fitg ambivalenta envers questa maniera d'elavurar il passà ch'ha provocà critica era a l'intern da las partidas. L'ulteriura elavuraziun critica dal temp da guerra è vegnida interrutta, il focus è vegnì devià sin singuls bucs emissaris ed il privel communistic (Guerra fraida) sco era sin il mitos positiv da la Svizra curaschusa e moralmain integra durant la guerra.


Archiv:
AFS.

Litteratura:
Bericht an die Bundesversammlung über die antidemokratische Tätigkeit von Schweizern und Ausländern im Zusammenhang mit dem Kriegsgeschehen 1939-1945, 1946; M. Bundi, Bedrohung, Anpassung und Widerstand, 1996; T. Peterhans, Politische Säuberungen in Graubünden, en: BM, 2006, 307-42.

Adolf Collenberg

lemma precedents Puorger, BalserPurtagn lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :