Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TainTamina, Val lemma sequent

Tamangur
Guaud da schembers il pli autsituà da l'Europa, cun plantas da fin 700 onns. Il guaud da T. s'extenda sin 2100-2300 m en la Val S-charl sin territori da la vischnanca da Scuol. El è vegnì declerà dal chantun Grischun sco "Reservat da God Tamangur" e mess sut protecziun il 2007. T. è daventà in simbol per la Rumantschia dapi che Peider Lansel ha cumpareglià en sia poesia «Tamangur» (1923) la sort da quest guaud (da quel temp en in stadi miserabel) cun il destin da la lingua rum. periclitada: "[...] Tgnain vi'dal nos, sco'ls oters vi'dal lur / e'ns algordain la fin da Tamangur. / Be nö'dar loc! - Ningün nu podrà tour / a la schlatta rumanscha 'l dret plü ferm, / chi'd es quel: da mantgnair dadaint seis term / uoss'ed adüna, seis linguach del cour - / Rumanschs, dat pro! - Salvai tras voss'amur, / nos linguach da la mort da Tamangur!"



Litteratura:
Fögl d'E., 16-11-1923 (versiun originala da «Tamangur»); D. Feuerstein, Der Arvenwald von Tamangur, 1939 (cun 63 ill.); P. Lansel, Poesias e versiuns poeticas, chüradas dad A. Peer, 1966 (p. 77 s., versiun adattada da «Tamangur»); LQ, 23-8-2006.

Adolf Collenberg

lemma precedents TainTamina, Val lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :