Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Alvra, Pass da l'Ambrosius lemma sequent

Ambassadurs
Sut ambassadurs vegnan tractads qua ils mess engaschads en la rait diplomatica da las Trais Lias tr. il 1500 ed il 1800. Ins sto distinguer tr. ambassadurs grischuns a l'ester ed ambassadurs esters en las Trais Lias.
Las Trais Lias n'avevan - per motivs finanzials e d'antipatia envers funcziunaris stabels - naginas ambassadas ordinarias, q.v.d. residenzas permanentas a l'ester. Il pievel aveva la cumpetenza da decider davart l'entir statut dals ambassadurs, sco quai ch'el decideva da princip davart tut ils fatgs da la politica exteriura. El designava ad referendum la persuna, fixava il salari e las indemnisaziuns e circumscriveva l'instrucziun, las cumpetenzas e las incumbensas da quella. Sche las circumstanzas sa midavan durant la missiun d'in ambassadur, aveva quel da rapportar quai a las Trais Lias e da prender evtl. encunter novas instrucziuns. Il pievel pudeva era decider mintga mument da relaschar l'ambassadur. Evtl. regals aveva l'ambassadur da render als chaus-lia che surlaschaven quels però per regla ad el.
Ils emprims ambassadurs cun incumbensas pli u main determinadas han las Trais Lias delegà a l'ester a partir dal 1524. Missiuns impurtantas han exequì: Martino Bovollino da Mesocco a Vaniescha (1523-24 e 1529-30), a Roma (1929-30) ed a Milaun (1531); Friedrich von Salis (tr.a. il 1554), Johann von Salis (regularmain dapi il 1582) e Hercules von Salis a Vaniescha (1603, per contractar l'allianza). Ambassadurs d'onur sa rendevan savens a Paris per firmar novs contracts stipulads tr. la Frantscha e las Trais Lias. Ina missiun difficila aveva ademplì ina delegaziun diplomatica manada da Jakob Schmid von Grüneck da Glion a Madrid il 1638/39. Sias tractativas han effectuà la conclusiun da l'Emprim Capitulat da Milaun ch'ha terminà ils Scumbigls grischuns. Ina missiun pli lunga ha exequì Peter von Salis en occasiun da la Guerra da successiun spagn. il 1709-13 a Londra ed a Den Haag.
Ambassadurs esters residiavan p.p. permanentamain (ils ordinaris), il pli savens però mo temporarmain (ils extraordinaris) en las Trais Lias. Era els vegnivan accreditads tras decisiun dal pievel. Senza consentiment da las vischn. e dals cumins na pudeva in ambassadur ester ni contractar ni preschentar sias propostas al pievel. El pudeva vegnir relaschà tras decisiun dal pievel, e las Trais Lias pudevan interrumper las relaziuns diplomaticas. La Frantscha ha delegà la plipart dals ambassadurs; l'emprim ambassadur ordinari è stà Geoffroy de Grangis il 1525-31, il pli enconuschent Jean Jacques de Castion ch'ha laschà construir il chastè da Lantsch Sut (sia residenza). Ils ambassadurs esters recrutavan o.t. mercenaris per lur pajais e preparavan contracts ed allianzas. Ils interess imperials e spagn. han represchentà tr.a. Giovanni Angelo Riccio il 1549-56 ed Alfonso Casati a l'entschatta dal 17. tschientaner. Ils ambassadurs franz. e  spagn. a Cuira sa dispitavan savens pervi da la dumonda da la precedenza en ils contacts cun las autoritads grischunas. La Frantscha ha laschà represchentar pliras giadas ses interess en las Trais Lias tras mandataris, interprets u perfin ministers indigens, p.ex. tras Ulysses von Salis ch'è stà minister franz. dal 1768-92. Div. ambassadurs esters han scrit rapports dal pajais e dals avdants da las Trais Lias per mauns da lur regenzas, p.ex. il secretari venez. Giovanni Battista Padavino il 1605; auters han laschà stampar lur descripziuns, sco p.ex. l'ambassadur venez. Vendramino Bianchi il 1708 u l'ambassadur engl. Abraham Stanyan il 1714. L'ambassadur franz. Florent Guiot ha scrit il 1798 in rapport remartgabel davart la lingua rumantscha.



Litteratura:
A. Nadig, Der Volksentscheid im Freistaat der III Bünde, 1934; Repertorium der diplomatischen Vertreter aller Länder 1-3, 1936-65; HbBG 2, 173-202; HLS 1, 288 s.

Martin Bundi

lemma precedents Alvra, Pass da l'Ambrosius lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :