e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Buol, Karl Ferdinand (von Schauenstein) Buol, Meinrad  Buol, Karl Rudolf (von Schauenstein) * 30-6-1760 a Puntina, † 23-10-1833 a S. Gagl, □ en la cripta dals uvestgs da la catedrala da Cuira. Figl da Johann Anton Baptista. Studis a Feldkirch, Dillingen (Baviera) e Roma (Collegium Germanicum). Canoni a Cuira 1777, cantor 1781, ordinaziun 1783. Uvestg da Cuira 1794 (consecrà a Brixen), infeudà il 1796 cun las regaglias imperialas. Suenter la mort dal vicari general Franz Bernhard Göldlin von Tiefenau, è B. daventà il 1819 administratur dal territori svizzer da la diocesa da Constanza. Il 1824-33 è el stà uvestg da S. Gagl (diocesa dubla da Cuira-S. Gagl). B. è stà uvestg da Cuira en in temp, nua che las structuras politicas ed ecclesiasticas han subì midadas radicalas. El è restà fidaivel a sia derivanza aristocratica era suenter l'aboliziun da l'urden vegl. La reorganisaziun da la Baselgia e dal Stadi è succedida senza la participaziun da B., prinzi-uvestg ordvart cultivà e d'ina tenuta impressiunanta. Il 1799 è el fugì dals Franzos a Meraun. Il 1807 ha la regenza da la Baviera mess B. al cunfin grischun, vesend en el l'olma da la revolta dal pievel tirolais cunter l'occupaziun bavaraisa. Il medem onn ha B. fundà a Cuira il Seminari da spirituals da S. Gliezi, collocà antruras en ils edifizis da l'anteriura abazia dals premonstratens. Il 1809, anc adina persequità da la regenza bavaraisa, è el fugì a Soloturn. A la fin dal 1814 è B. turnà a Cuira. Il 1808 era la diocesa da Cuira vegnida reducida a ses territoris svizzers. La perdita da l'intschess episcopal austr. aveva privà ella da grondas entradas e rinforzà a medem temp la posiziun da las autoritads politicas grischunas e dal Corpus cat. en confrunt cun l'uvestg. Quai ha chaschunà onns a la lunga dispitas. L'administraziun da la part svizra da l'anteriur prinzi-uvestgieu da Constanza è daventada per B. ina gronda chargia causa ils div. projects per ina nova diocesa. Era ils onns durant ils quals el è stà uvestg da la diocesa dubla da Cuira-S. Gagl èn stads per el in temp da gronds quitads. Il clerus songagliais steva per gronda part en la tradiziun da Constanza e da Wessenberg ch'era estra a l'uvestgieu da Cuira. Las tensiuns tr. las autoritads ecclesiasticas e politicas da S. Gagl e l'uvestgieu collià cun l'Ancien Régime eran insuperablas. Ils conflicts èn escalads en l'Affar Alois Fuchs. Cun la mort da B. è ida a fin la curta uniun da las duas diocesas. Litteratura: O. Pfyl, Alois Fuchs, 1794-1855, en: Mitteilungen des Historischen Vereins des Kantons Schwyz, 64/1971, 1-270; 71/1979, 1-220; 73/1981, 221-364; 74/1982, 369-585; HS I/1, 501 s.; I/2, 1019. Leo Ettlin  Buol, Karl Ferdinand (von Schauenstein) Buol, Meinrad  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: