Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Caflisch, Johann AntonCaflisch, Johann Luzius lemma sequent

Caflisch, Johann Bartholome
* 29-1-1817 a Cuira, † 12-8-1899 a Trin, ref., da Trin. Figl da Christian, litinent colonel en servetsch da la Sardegna e da la Frantscha, e dad Elsbeth n. Thöni. ∞ 1) 1846 Fany (Franziska), figlia da Luzius Hold, d'Arosa, 2) 1863 Elsbeth n. Florin, figlia da Christian, giurader, da Claustra-Serneus. Quinà da Hans Hold. Scolas a Trin, gimnasi a Cuira, stud.iur. a Tubinga, Minca e Pavia (senza diplom da finiziun), alura advocat a Cuira. C. è stà sis giadas comm. dal Cussegl grond dal 1847-83 (cun interrupziuns), l'emprim per il cirquit da Trin, alura per quel da Cuira (pres. 1874). Sco in dals comm. principals da l'Associaziun per la refurma politica ch'ha inizià la revisun da la Const. chant. dal 1854, è C. s'engaschà era en sias publicaziuns fermamain per la renovaziun economica e politica dal Grischun. En ils onns 1860 ha el prendì partida per l'amplificaziun dals dretgs dal pievel grischun e per ina refurma da la Regenza. Cusseglier dals chantuns 1853-56, 1859-60 e 1868-69, cuss. naz. 1860-63 e 1869-72. Aderent da la Const. fed. dal 1848; sco centralist ha el sustegnì las revisiuns dal 1872 e dal 1874. Suenter esser sa retratg a Trin, è el stà activ en il moviment internaz. per la pasch. C. ha influenzà decisivamain la tenuta, calma ma decidida, dal Grischun visavi la Lia separatista (1847). En il Cussegl grond è el stà in dals impurtants exponents lib., pli tard radicals. En l'Assamblea fed., nua ch'el è stà activ a moda plitost discreta, ha el aderì a la sanestra dem. da Gaudenz Gadmer e da Florian Gengel; el è s'engaschà o.t. per l'unifurmisaziun dal dretg svizzer.



Ovras:
Bemerkungen zur Verfassungs-Revision in Graubünden, 1869.

Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung 1, 611.

Jürg Simonett

lemma precedents Caflisch, Johann AntonCaflisch, Johann Luzius lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :