e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Caflisch, Johann Anton Caflisch, Johann Luzius  Caflisch, Johann Bartholome * 29-1-1817 a Cuira, † 12-8-1899 a Trin, ref., da Trin. Figl da Christian, litinent colonel en servetsch da la Sardegna e da la Frantscha, e dad Elsbeth n. Thöni. ∞ 1) 1846 Fany (Franziska), figlia da Luzius Hold, d'Arosa, 2) 1863 Elsbeth n. Florin, figlia da Christian, giurader, da Claustra-Serneus. Quinà da Hans Hold. Scolas a Trin, gimnasi a Cuira, stud.iur. a Tubinga, Minca e Pavia (senza diplom da finiziun), alura advocat a Cuira. C. è stà sis giadas comm. dal Cussegl grond dal 1847-83 (cun interrupziuns), l'emprim per il cirquit da Trin, alura per quel da Cuira (pres. 1874). Sco in dals comm. principals da l'Associaziun per la refurma politica ch'ha inizià la revisun da la Const. chant. dal 1854, è C. s'engaschà era en sias publicaziuns fermamain per la renovaziun economica e politica dal Grischun. En ils onns 1860 ha el prendì partida per l'amplificaziun dals dretgs dal pievel grischun e per ina refurma da la Regenza. Cusseglier dals chantuns 1853-56, 1859-60 e 1868-69, cuss. naz. 1860-63 e 1869-72. Aderent da la Const. fed. dal 1848; sco centralist ha el sustegnì las revisiuns dal 1872 e dal 1874. Suenter esser sa retratg a Trin, è el stà activ en il moviment internaz. per la pasch. C. ha influenzà decisivamain la tenuta, calma ma decidida, dal Grischun visavi la Lia separatista (1847). En il Cussegl grond è el stà in dals impurtants exponents lib., pli tard radicals. En l'Assamblea fed., nua ch'el è stà activ a moda plitost discreta, ha el aderì a la sanestra dem. da Gaudenz Gadmer e da Florian Gengel; el è s'engaschà o.t. per l'unifurmisaziun dal dretg svizzer. Ovras: Bemerkungen zur Verfassungs-Revision in Graubünden, 1869. Litteratura: Gruner, Bundesversammlung 1, 611. Jürg Simonett  Caflisch, Johann Anton Caflisch, Johann Luzius  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: