Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Artitgels da GlionAscharina lemma sequent

Arvigo
Vischnanca polit., cirq. Calanca, distr. Moesa. 1453 Arvicho. Lieu principal da la val e sedia da la dretgira cirq., incorporaziun da Landarenca 1980. 1691 400 abit.; 1733 352; 1850 110; 1900 155; 1950 115; 2000 (incl. Landarenca) 92. Il 1496 entran il Mesauc e la Val Calanca sco otgavla dretgira auta en la LG; la Calanca daventa ina da las quatter squadras (cumin) da questa dretgira auta ed A. ina mesa degagna (vischinadi). Il 1590 daventa A. ina chaplania, il 1611 ina plaiv. La baselgia da S. Luregn, menz. il 1453, vegn reconstruida en il 17. tsch. e restaurada en il 19. tschientaner. Auters edifizis sacrals čn las chapluttas da la Madonna Addolorata (Nossadunna da las dolurs, 17. tsch.) e da S. Gion Nepomucen (ca. 1710). La populaziun d' A. viveva en emprima lingia da l'allevament da muvel e da la pasculaziun. En ils tschientaners passads čn blers emigrads sco vaidrers e vendiders da rascha en Baviera ed en Austria. Il 1920 han ins cumenzŕ ad explotar plattamorta verda (paragnais). Il 2001 occupavan duas firmas da granit var 60 persunas.


Litteratura:
A. Bertossa, Storia della Calanca, 1937; C. Santi, I venditori di ragia della Val Calanca, en: Folclore svizzero, 78/1988, 29-38.

Cesare Santi

lemma precedents Artitgels da GlionAscharina lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :