e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Castelberg, de Castelberg, Joachim Michael Liberat de  Castelberg, Gion Teodor de * 1748, † 29-12-1818 a Mustér, cat., da Mustér. Figl da Conradin Andreas, landrehter, e da Maria Margaretha Paula n. de C. Frar da Joachim Michael Liberat e da Johann Anton. ∞ Maria Elisabeth n. de Capol, figlia d'in mastral, d'Andiast. Studis a Pavia. Scrivant da la LG 1766-76, sis giadas landrehter da la LG 1777-98, comm. da la sindicatura per la Vuclina 1791. Il 1792 ha C. manà ina deputaziun grischuna a Milaun per resolver la dumonda da la Vuclina. Aderent dals Salis, è el vegnì sentenzià il 1794 da la dretgira nauscha da Cuira e ruinà materialmain. Manader dal moviment politic cunter ils Franzos 1799, sco tal arrestà e deportà ad Aarburg/AG ed a Salins (Franche-Comté, mars 1799 - fin avust 1800). C. è alura svanì quasi cumplettamain da la tribuna politica, è sa deditgà a la litteratura ed ha tgirà ina ritga correspundenza. Comm. da la cumissiun per la nova Const. chant. grischuna (1814). Translatur da 10 dramas dal tudestg en surs., tr. quels «Die Schlaue Wittwe» e «Der Deserteur» dad August von Kotzebue, «Der Eidgenössische Bund» dad Ulysses von Salis-Marschlins e da tschintg dramas da P. Franz Xaver Jann SJ («Etwas wider die Mode», e.a.). Las translaziuns las pli originalas da C. èn «Die Juden/Ils Giudius» e «Der Schatz/Il Schkazzi» da Gotthold Ephraim Lessing. C. ha era scrit tocs da teater per las tribunas da la scola claustrala da Mustér e da las cumpagnias da mats. Sia lingua è nunpuristica e plain idiomatissems. Archiv: Bclaustr. Mustér, ms. autografs. Litteratura: Poeschel, Castelberg, o.t. 335-37; C. Vincenz, Die Dramen von Gion Teodor de C. (1748-1818), 1999 (cun bibliogr. cumpletta e purtret); LTS, 354 s. Ursus Brunold  Castelberg, de Castelberg, Joachim Michael Liberat de  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: