e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Castelmur, Jakob (Turrianus) Castels  Castelmur, [de, von] Schlatta da ministerials ed aristocrats oriunda da la Bergiaglia. Ils de C. derivan eventualmain dals de Vicosoprano, attestads dal 1096-1304.  Albertus de Castello Muro, doc. per l'emprima giada il 1190, tegneva en feud da l'uvestg da Cuira la fortezza da C. Il 1186 vegn menz. Gaudentiu[s] de Castromuro ch'ins considerescha sco il progenitur da la famiglia. Sco ministerials episcopals han ils C. negozià e sigillà plirs contracts. Els possedevan numerus feuds en Bergiaglia, ed a partir dal 13. tsch. han els disponì d'ina fossa en la catedrala da Cuira; il medem temp èn els stads ministerials da l'abazia benedictina da Faveras. La divisiun da la fam. en dus roms principals, ils Scolarens ed ils Manus, è succedida en il 13. tsch., ma  l'appartegnientscha dals singuls members a l'in u a l'auter rom n'è betg adina clera. Il 1319 ha inizià Jacobus, figl da Tobias, ina lunga seria da notars da la fam. C., activs en Bergiaglia. Quest'activitad ha permess ad els da surviver las aspiraziuns da la val en las pli autas posiziuns e d'occupar repetidamain l'uffizi da mastral da la Bergiaglia. Grazia al notariat, cumbinà cun maridaglias calculadas, èn ils C. sa sviluppads da simpels vasals episcopals ad ina fam. aristocratica dominanta en la LCD. Da la lètg d'Albert cun Elisabeth Baff da Farschno e naschì il rom da la Tumleastga. Il figl Rudolf è stà avugà episcopal da Farschno 1413-28, suandà da Schwiggli 1429, Rudolf 1470-71, Joachim 1473-91, Jacob 1524-26 e Gaudenz 1528-37 e 1540-42. Durant la Guerra svabaisa (1499) è Joachim stà in dals trais regents da l'uvestgieu da Cuira; ses figl Gaudenz è stà proprietari dal chastè da Girsberg/TG (1525-33) ed ha sigillà l'emprima Pasch da Kappel. Joachim e Gaudenz han maridà dunnas da la fam. Humpis, ina dinastia da martgadants da Ravensburg (Svevia Superiura). La sora da Gaudenz è stada abadessa da la claustra da Müstair 1510-34. Schwiggli ha occupà l'uffizi da chastellan da Strassberg 1437-48, entant che Jacob ha obtegnì en pegn il chastè da Rapertg. Ils C. quintavan div. canonis, tr. ils quals Bartholomäus. En il 15. tsch. è cumparì il rom dals Stecker-Corn-Menusi ch'ha schendrà numerus diplomats en servetsch dal Grischun sco era podestats e titulars d'uffizis en Vuclina; quest rom è stà l'unic ad aderir a la Refurmaziun. Vers la fin dal 16. tsch. è l'influenza dals C. sa diminuida rapidamain en la LCD. Suenter in conflict cun ils Salis, prorut enturn il 1560, è s'indeblida era lur posiziun politica en la Bergiaglia. Tscherts roms èn s'extinguids, auters èn emigrads: Jacob Corn von C. ha fundà il rom viennais a l'entsch. dal 17. tsch., entant ch'in auter rom ha fatg cun Giovanni fortuna a Marsiglia. En Svizra vivan anc ils roms da Stampa e da Tumegl (Anton). Archiv: Afam.; ASGR. Litteratura: Geneal. Castelmur; N. von Salis-Soglio, Die Bergeller Vasallengeschlechter, 1921; Schweizerisches Geschlechterbuch 5, 1933, 116-23; Grimm, Aristokratie, 205; G. Pool, Bergeller Notare, en: JHGG, 1983, 63-154. Paul Eugen Grimm  Castelmur, Jakob (Turrianus) Castels  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: