e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Bandiera
Emprest dal tal. bandiera. Per la bandiera da guerra era il pled fendli u fengli pli derasà en Surselva, per quella da baselgia il pled cafanun (surs.) u cunfanung (surm.). Per clamar las truppas sut las armas u convocar a la dretgira nauscha schev'ins "auzar/manar la(s) bandiera(s)". Ina bandiera resp. in fendli/fengli correspundeva ad ina cumpagnia u truppa che marschava sut la medema bandiera, q.v.d. sut quella dal cumin. Las bandieras da cumin eran las unitads militaras da la Republica; ellas furmavan sco talas, suenter l'auzada da la bandiera, las communitads da guerra che remplazzavan (de iure) la tschentada da cumin, exequind la dretgira militara dal lieu (dretg positiv) sco era la dretgira da falliment visavi il Stadi (dretg d'isanza). Il bandierel, accumpagnà d'ina guardia d'onur u da defensiun, purtava la bandiera. Las Lias han gì bandieras il pli tard dapi il 1524. Bandieras èn generalmain simbols che represchentan in collectiv. La restricziun da la suveranitad dals cumins e la fin da las Lias en il 19. tsch. han diminuì l'impurtanza da las bandieras da cumin ch'han pers lur muntada militara en favur da bandieras d'armada resp. da la bandiera grischuna e svizra. Il svilup da las societads da chant e da musica, da las uniuns da tiradurs e.a. han effectuà en la segunda mesadad dal 19. tsch. ina renaschientscha da las bandieras.
Litteratura:
Padrutt, Staat und Krieg; H. Erb, Bündner Fahnen, en: Das Rätische Museum [...], 1979, 124-39.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Bancas