e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Biblioteca chantunala grischuna
Sortida il 1883 da la biblioteca da la Scola chant. grischuna. Biblioteca da studi e da scolaziun cun dus intents: rimnar publicaziuns en las trais linguas chant. davart il Grischun e persunas dal Grischun sco era litteratura da diever per tut ils roms da la scola superiura e litteratura che serva a l'infurmaziun publica e privata. A partir dal 1919 han ins renunzià ad ina cumbinaziun da biblioteca populara e scientifica, experimentada il 1913, e surlaschà a las bibliotecas popularas da satisfar als basegns da lectura dal pievel e dal stgalim inferiur da la scola primara. Il 1950 ha la Regenza decidì da surdar tut ils manuscrits a l'Archiv chant. e da transfurmar la Biblioteca chant. grischuna en ina medioteca moderna. A partir dal 1988 èn ils vegls stabiliments da la biblioteca vegnids suttamess ad ina sanaziun totala (avertura da las localitads renovadas ed engrondidas il 1992). A partir dal 1991 èn tut las publicaziuns e tut ils mediums vegnids registrads electronicamain. En il rom da la sanaziun è l'anteriura biblioteca da magasin vegnida transfurmada en ina biblioteca cun magasins ed in access direct parzial. Dapi il 2002 han ins in access electronic als registers da la Biblioteca chant. e da tut las bibliotecas d'instituziuns grischunas colliadas cun quella. La Biblioteca chant. offra era in servetsch da cussegliaziun a bibliotecas publicas regiunalas e communalas. L'avr. 2003 ha ella remplazzà il sistem d'automaziun Dobis/Libis tras il sistem Aleph. Il diever da publicaziuns e mediums era gratuit avant il 2004. Dapi il 2003 è la Biblioteca chant. integrada en la partiziun Archiv dal stadi dal Grischun/Biblioteca chant. e suttastat a l'Uffizi da cultura. Total publicaziuns/mediums 2002: 365'000, tr. quels ca. 1'000 periodicas, 3'200 doc. sonors, 1'400 mediums audiovisuals, 11'500 doc. visuals (gravuras, fotografias, chartas geograficas e placats). L'augment annual munta a ca. 9'000 unitads.
Litteratura:
C. Jörg, Die Kantonsbibliothek Graubünden, en: StUBsnase, quad. 3, dec. 1996, 30-34; C. Jörg, Streifzug durch die historischen Buchbestände der Kantonsbibliothek Graubünden, en: BM, 2003, 187-219.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Biblas