Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CumbelCuminanza Rumantscha Radio e Televisiun (CRR) lemma sequent

Cumin
Term che designescha en il temp autmedieval la populaziun ed il territori d'ina vallada, d'ina vischnanca u d'in vischinadi (urban u rural). Attestads sco cumins èn: 1135 Com, 1140 Tiraun, 1186 Plür e Brüsch, 1186 Poschiavo, 1203 Mesauc, 1204 Clavenna, 1219 Schons, 1252 Calanca, 1261 Mustér, 1282 Cuira, 1299 Roveredo.

Vischnanca giudiziala

En il temp da las Trais Lias correspundeva il cumin a la vischnanca giudiziala (numnada en Surselva cumin, en Surses cumegn, en Engiadin'Ota cumön, en Engiadina Bassa e Val Müstair drettüra). Durant la Republica da las Trais Lias (16.-18. tsch.) eran ils cumins purtaders da la pussanza politica e giudiziala. Els eran organs statals suverans che incorporavan en lur totalitad la pussanza suprema en il Stadi da las Trais Lias. A la Dieta fed., q.v.d. al stadi integral, surlaschavan els unicamain da discussiunar las dumondas davart la guerra e la pasch, la politica exteriura e l'administraziun da las Terras subditas, analog a la regulaziun da la Dieta confederala. Eventualas decisiuns eran suttamessas al referendum. Ils cumins eran sa sviluppads en il temp medieval tardiv dals signuradis feudals, cun il passadi dals dretgs da la noblezza feudala al pievel cumin. Il cumin consistiva solitamain da plirs vischinadis u da pliras vischnancas. Territorialmain correspundeva ina part dals cumins als cirquits odierns. Sco executiva disponiva il cumin dad in cussegl cun in mastral (landamma) a la testa. En il cussegl eran represchentads ils vischinadis e las vischnancas dad in u plirs giurads. Ils comm. dal cussegl funcziunavan sco derschaders en process criminals e civils e derschavan solitamain tenor ils statuts u las leschas dal cumin e sco politichers en chaussas dal pajais: els avevan da prender posiziun a dumondas dals chaus-lia, dal congress/pitag u da la Dieta e pudevan inoltrar atgnas propostas per mauns da quests organs dal vegl Grischun (Iniziativa). Da lur ravugl vegnivan delegads ils mess cun in'instrucziun a las Dietas.                                                                                                                         Martin Bundi

Radunanza cirquitala



En Surselva era quai la tschentada da cumin, en il Grischun Central la tschantada da cumegn ed en l'Engiadina la mastralia. En consequenza dal federalissem extrem e da la mancanza d'ina pussanza centrala cun cumpetenza directiva dal temp medieval tardiv fin la fin da la Republica da las Trais Lias 1797/99, èn ils cumins (las vischnancas giudizialas) e las dretgiras autas sa sviluppadas a moda diversa. Ils cumins varieschan d'ina dretgira a l'autra per quai che reguarda la cronologia dal svilup, ils termins ed ils intervals da las tschentadas, la furma d'elecziun ed il dumber d'uffiziants (mastral, stab da cumin, giuraders, uffiziants per las Terras subditas) sco era concernent il stil da la tschentada sezza. Suenter l'intermez centralistic da la Helvetica è l'anteriur sistem da giurisdicziun vegnì restaurà il 1803 tras l'Acta da Mediaziun. Tut ils dretgs feudals èn dentant vegnids dismess, ed il Cussegl grond ha ordinà ina tschentada da cumin biennala per l'emprima dumengia da matg. Il 1851 èn ils anteriurs cumins vegnids remplazzads tras ils cirquits (dretgira criminala) resp. tras ils districts (dretgira civila). Ultra dals uffiziants tradiziunals (senza Terras subditas) elegevan ils cumins dapi alura era anc lur mess en il Cussegl grond, e dapi il 1854 in u plirs mediaturs. La lescha na prescriveva betg la furma da la tschentada, da maniera che l'anteriura diversitad è sa mantegnida ed ha survivì era la refurma dals onns 1851 e 1854. La plipart da las tschentadas da cumin sut tschiel avert èn oz svanidas a favur da l'elecziun a l'urna. La nova repartiziun da las cumpetenzas giuridicas è en vigur dapi il 2001.
 
Adolf Collenberg
                                                                                                                                                                                                                                  



Funtaunas:
CDG

Litteratura:
DRG 4, 428-35; HbBG 2 e 3; Head, Demokratie, 88-125; T. Maissen, "Die Gemeinden und das Volck als höchste Gewalt unsers freyen democratischen Stands", en: JHGG, 2001, 37-84 (recensiun impurtanta en: BM 2002, 55-59); IG.



lemma precedents CumbelCuminanza Rumantscha Radio e Televisiun (CRR) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :