Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cussegl da guerraCussegl grond lemma sequent

Cussegl da sanitad
Il cussegl da sanitad è vegnì convocà per l'emprima giada da las Trais Lias il 1735. Quest cussegl sa cumponiva da dus comm. per Lia. El aveva paucas cumpetenzas ed è vegnì schlià durant la Helvetica. Ils 19-6-1805 han ins puspè installa in cussegl da sanitad stabel cun in comm. per Lia ed in secretari che survegliava tut ils secturs sanitars dals umans ed animals. Suenter il 1848 cumpigliava quest cussegl quatter medis patentads ed in laic. Ens. cun la Regenza prendeva el las mesiras da polizia sanitara ed aveva la surveglianza suprema sur ils ospitals, las spendreras, las clinicas psichiatricas, ils bogns da cura e las praschuns. A partir dal 1850 fascheva part era il veterinari chant. dal cussegl da sanitad che numnava la cumissiun per ils examens d'admissiun per medis, veterinaris ed apotechers (fin il 1877) e per dentists (fin il 1888). Il 1866 è vegnida fundada ina secziun separada per ils veterinaris che consistiva dal president e dal vicepres. dal cussegl da sanitad, dal schef da polizia e dal veterinari chantunal. Il 1894 èn omaduas secziuns vegnidas transfurmadas en cumissiuns consultativas e suttamessas al Departament da sanitad. Ellas han obtegnì il dretg da proposta en las elecziuns dal persunal da sanitad.


Litteratura:
Äskulap in Graubünden, 529-68.

Adolf Collenberg

lemma precedents Cussegl da guerraCussegl grond lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: