e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Cussegl da sanitad Cussegl pitschen  Cussegl grond Il Cussegl grond è vegnì convocà tras la Constituziun da Mediaziun en successiun da la Dieta da las Trais Lias. El ha salvà sia emprima sessiun ils 20-4-1803. L'elecziun dals deputads en il Cussegl grond succedeva tras ils cumins che vegnivan convocads dapi il 1875 mintgamai l'emprima dumengia da matg. Dal 1803 fin il 1851 han ils deputads represchentà lur cumins tenor instrucziun lianta (uschen. vusch commiziala), dapi alura represchentan els il pievel senza instrucziuns e vegnan elegids tenor cirquits e sistem da maiorz per dus, dapi il 1991 per trais onns. Il 1803 cumpigliava il Cussegl grond 63 comm., dapi il 1973 120. Il Cussegl grond è la legislativa e sco tala l'autoritad politica ed administrativa suprema. El exercitescha la suveranitad en dumondas da budget, tscherna las dretgiras chant., il cussegl da la Banca Chantunala, il cussegl d'educaziun, il cussegl da sanitad e las div. cumissiuns. El dispona dal dretg da grazia e conceda il dretg da burgais. Fin il 1848 elegeva il Cussegl grond ils mess a la Dieta fed., fin il 1880 ils cuss. dal chantun e fin il 1893 ils cuss. guvernativs. Giurisdicziun administrativa: il Cussegl grond è actualmain la segunda e davosa instanza en conflicts politics tr. vischnancas, cirquits e districts. El giuditgescha las decisiuns da la Dretgira administrativa en la procedura da recurs. El è la suletta instanza che po legitimar mandats en il Cussegl grond e decida en conflicts da cumpetenza tr. l'administraziun e la giustia. Lieu da reuniun: Cuira, sessiuns a l'exteriur admissiblas. Local da sesida: 1803-07 en la Chasa com., 1807-78 en la Chasa Grischa, 1878-1959 en la Chasa dal Stadi al Graben, alura en il vegl arsenal renovà a la Via Masans. Urden da seser: a l'entschatta liber tenor Lias, dapi il 1900 successivamain ed a partir dal 1919 uffizialmain tenor fracziuns. Fin en ils onns 1820 na sesevan ils cuss. guv., considerads sco comm. da la cumissiun legislativa, betg a la maisa da la Regenza, mabain en l'emprima retscha tr. ils deputads. La separaziun da las pussanzas n'era betg clera, da maniera ch'in cuss. guv. en uffizi pudeva p.ex. presidiar la legislativa. Sessiuns: matg/zercladur; dapi il 1893 durant duas emnas a partir da la terza dumengia da matg; suenter l'Emprima Guerra mundiala in'ulteriura sessiun extraordinaria da duas emnas. 1969-95: sessiun da stad dad in'emna a partir da la quarta dumengia da matg, trais sessiuns extraordinarias da mintgamai in'emna a partir da la davosa dumengia da settember e da la terza dumengia da november e da favrer. Dapi il 1995: quatter sessiuns, mintgamai da glindesdi fin mesemna a partir da la quarta dumengia da schaner, mars e november ed a partir da l'emprima dumengia d'october, ultra da quai ina sessiun dad in'emna a partir da la quarta dumengia da matg (elecziuns). Las deputadas ed ils deputads en il Cussegl grond èn parlamentaris da milissa e survegnan sco tals ina diaria. Linguas: uffizialmain il tudestg, il diever dal talian e dal rumantsch è dentant acceptà dapi tuts temps. Ils protocols vegnan redigids en tudestg, fin il 1836 en furma manuscritta, dapi alura en furma stampada. Fin il 1848 stuevan ils aspectaturs bandunar la sala suenter il pled d'avertura salvà dal pres. dal Cussegl grond. Dominà fin il 1851 da l'aristocrazia, stat il Cussegl grond dapi alura sut l'influenza dals tschertgels burgais e purils scolads. Dapi il 1803 vegn il pres. dal Cussegl grond elegì, ens. cun il vicepres., durant l'emprima sessiun dal parlament (matg/zercladur) per ina perioda da legislatura (in onn). L'elecziun è libra e secreta e dumonda la maioritad absoluta. Fin il 1893 pudevan vegnir elegids era cuss. guv. en uffizi. Il 1929 è il presidi passà per l'emprima giada a la PD (oz PPD resp. PBD). La PS ha mess fin qua trais pres., numnadamain il 1940, il 1959 ed il 1984.       Funtaunas: Chal. statal. Litteratura: S. Curschellas, Die Durchführung der Gewaltenteilung im bündnerischen Verfassungsrecht, 1952; B. Mani, Der bündnerische Grosse Rat im Wandel der Zeiten, en: BJb, 1960, 119-25; H.P. Batz, Die Bündner Regierung, 1978, 146-49, 210-28; Metz, Graubünden; HbBG 3 e 4. Adolf Collenberg  Cussegl da sanitad Cussegl pitschen  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: