Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cussegliers guvernativsCuvlignas lemma sequent

Cussegliers naziunals
Elegids dapi il 1848 tras il pievel, l'emprim en quatter, a partir dal 1863 en trais cirquits regiunals ed a partir dal 1902 en in sulet cirquit electoral grischun. L'elecziun dals cuss. naz. č succedida fin il 1919 tenor il sistem da maiorz, dapi alura tenor proporz. Durada d'uffizi: 1848-1930 trais onns, dapi il 1931 quatter onns. Entrada en uffizi: per la sessiun da december da l'onn d'elecziun. Dumber da represchentants dal Grischun: 1848-62: 4; 1863-1910: 5; 1911-62: 6; dapi il 1963: 5.
Dal 1848-61 regiva exclusivitad lib. (4), dal 1863-1919 han ils Liberals 3 dals 5 resp. 4 dals 6 mandats. Dal 1919-28 domineschan ils Conservativs cun 3 mandats, entant che la PL perda il 1925 in mandat a la PS ed il 1928 in segund a la PD. Dal 1935-59 occupan las partidas burgaisas tut ils mandats, ed alura puspč - suenter in intermez da la PS en ils onns 1959-62 (1 mandat) - fin il 1974. Dapi il 1979 č la PS represchentada cun 1 mandat, dapi il 1991 cun 2; in da quels č passŕ il 1999 a la PPS. Ils dus mandataris da la PPS (Brigitta Gadient e Hansjörg Hassler) čn entrads il 2008 en la PBD ch'els han gidŕ a fundar suenter l'exclusiun da la secziun grischuna da la PPS en consequenza da l'elecziun dad Eveline Widmer-Schlumpf sco cussegliera fed. enstagl da la reelecziun da Christoph Blocher il dec. 2007. Passa 68% dals total 91 mandataris čn giurists, mo 14% (15%) senza scolaziun academica. Il 1974 era vegnida elegida Elisabeth Lardelli sco emprima dunna grischuna en il Cussegl naziunal. La midada da la veglia elita signurila (Bavier, a Marca, Planta, Latour, Salis, Tscharner, Sprecher) a la nova elita academica (d'origin puril e burgais) č succedida tr. il 1848 ed il 1883. La represchentaziun confessiunala adequata e la ferma posiziun da la Surselva fin en ils onns 1980 resultava da la disciplina quasi absoluta da l'electorat cat.-cons. (l'uschen. Lavina nera).


Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung 1, 604-32.

Adolf Collenberg

lemma precedents Cussegliers guvernativsCuvlignas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :