Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Du Landé de Siqueville, Joab-GilbertDuin lemma sequent

Duana
Tribut incassà sin martganzia da transit u da passadi sur cunfin, numnà era dazi. Ina staziun da duana rom. sa chattava prob. a Cuira. En il temp medieval eran ils affars stradals en la cumpetenza dals signurs territorials che vegnivan indemnisads en furma da dazis. En il Grischun aveva l'imperatur cedì ils dazis a l'uvestg da Cuira, o.t. quels a la via da transit da Maiavilla via Cuira ed il Pass dal Set en Bergiaglia. Cun tariffas attractivas sa concurrenzavan ils pass alpins in l'auter, p.ex. il Lucmagn ed il Spleia. Alura èn s'appropriadas dinastias secularas sco ils Werdenbergs ed ils Trivulzios successivamain da parts da dazis. Cun il passadi da la suveranitad a las Trais Lias èn era ils dazis incassads a Maiavilla, Cuira, Tumein, Zuoz, Clavenna ed en Vuclina ids a la Republica. Dapi il 16. tsch. e fin il 1818 vegniva il dazi prelevà d'in fittadin da duana, a partir dal 1681 da quel che offriva il pli bler. Fin il 1856 furmavan ils dazis, per mancanza da taglias directas, ina da las entradas principalas da la Republica ed (a partir dal 1803) dal chantun Grischun. Il retgav vegniva repartì sin las singulas vischnancas, a partir da la mesadad dal 18. tsch. ha alura era il Stadi acquistà ina part da quel, provocond qua tras intginas irritaziuns. Ils contracts tr. las Trais Lias e las pussanzas estras prescrivevan explicitamain l'exempziun da dazi per l'import da graun, ris e sal sco era per l'export da muvel e chaschiel. Tr. il 14. e 15. tsch. e l'entsch. dal 19. tsch. avevan ils ports (associaziuns da transport), las vischnancas u persunas privatas da garantir il mantegniment da las vias; els incassavan persuenter dazis sin il traffic da martganzia e da persunas sin vias e punts. A partir dal 1820 ha il chantun Grischun prelevà, ultra da taxas sin rauba da transit e d'export e sin artitgels da luxus, era in agen dazi per finanziar la rait da vias. La Const. fed. dal 1848 ha alura abolì principialmain ils dazis interns e chant., garantind als chantuns in'indemnisaziun adequata, ed il 1874 èn quels vegnids liquidads definitivamain e senza indemnisaziun.


Litteratura:
P.J. Barblan, Der Staatshaushalt des Kantons Graubünden mit besonderer Berücksichtigung des 18. Jahrhunderts, en: JHGG, 1909, 60-200; M. Schmid, Beiträge zur Geschichte des Finanzwesens im alten Graubünden [...], 1914; J.U. Meng, Die alten Zollstätten im Churer Rheintal […], en: Bü. Kal., 1965, 37-42; Schnyder, Handel und Verkehr 1, 1-34.

Jürg Simonett

lemma precedents Du Landé de Siqueville, Joab-GilbertDuin lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :