Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Florentini, Nikolaus FranzFlorin lemma sequent

Florentini, Teodosius
* 23-5-1808 (Anton Crispin) a Müstair, † 15-2-1865 a Heiden/AR (□ a Cuira), cat., da Müstair. Figl da Paul Florintöni e da Maria Anna n. Fallet. Scola elementara tar ils chaputschins, scolaziun supplementara a Bulsaun, Stans, Baden e Cuira. Noviziat tar ils chaputschins a Sion 1825, profess 1826, ordinaziun 1830 suenter il studi teol.-filosofic. Maister dals novizs a Soloturn 1831, maister dals novizs e lectur da filosofia e teologia a Baden 1832-38. Guardian a Baden 1838-41, nua che F. ha sviluppà il program d'ina congregaziun da dunnas deditgada a l'instrucziun ed a la charitad (beneficenza). Il 1841 è el vegnì sentenzià en contumazia e bandischà sco instigatur a l'insurrecziun dal pievel en l'Argovia. Sco prer a la Curt episcopala a Cuira 1845-58 ha el intensivà a partir dal 1854 sias activitads da sacerdot (missiuns popularas, exercizis spirituals, pregias e referats). Definitur da la provinza dals chaputschins a Cuira 1857-60, vicari general da l'uvestg da Cuira sut ses cusrin Nikolaus Franz 1860. Sia candidatura per l'uvestgieu, sustegnida en in'emprima fasa dal nunzi Giuseppe Maria Bovieri e da la Regenza grischuna, n'ha betg gì success causa l'opposiziun dal chapitel catedral ch'ha crititgà ses cumportament en dumondas finanzialas e che n'ha betg tralaschà d'inculpar el persunalmain.
A l'instancabel F. ha il catolicissem svizzer d'engraziar iniziativas impurtantas sco la reavertura dal Collegi Maria Hilf a Sviz (1856), la fundaziun d'ina societad da cudeschs (1859) e la convocaziun da l'emprima Conferenza dals uvestgs svizzers (1863). Ses sforzs per superar la crisa en la furmaziun scolastica, sustegnair las dunnas en lur lavurs socialas e caritativas e far frunt als problems socials provocads tras l'industrialisaziun en svilup han conferì ad el in'impurtanza che surpassa ils cunfins naziunals e ses temp. Il 1844 ha F. promovì la fundaziun d'ina cuminanza da dunnas ch'è s'engaschada o.t. per la scolaziun da mattas e giuvnas e da la quala è naschida la Congregaziun da las soras instructuras da Menzingen. La diversitad da las incumbensas (tgira da malsauns, chasas dad orfens, chasas d'attempads, lavur d'uffants env.) han intimà F. il 1856 da sa separar da Menzingen per fundar ina nova congregaziun autonoma, quella da las soras dad Ingenbohl. Las interpresas industrialas (fabrica da palpiri a Thal/SG e.a.) e las numerusas industrias chasanas (industria da taisser saida e mangola, da surcuser, da sturtigliar strom), fundadas dad el en il Grischun (1850 52 dunnas en 22 vischn.; 1853 90 dunnas), n'han betg gì success -  ellas han stuì vegnir serradas già il 1855. L'institut da las soras dad Ingenbohl, dirigì da Maria Theresia Scherer, ha surpiglià ils enorms debits resultants dal falliment da sias interpresas industrialas. F. è stà confundatur da la Soc. d'utilitad publica dal Grischun ch'el ha mobilisà per ses projects e ch'ha tgirà sias interpresas a partir dal 1850. Cun daners collectads tr.a. dad el sez è vegnì construì il 1853 l'Ospital da la Sontga Crusch a Cuira.


Archiv:
Aprov. dals chaputschins svizzers, Lucerna.

Ovras:
Leben der Heiligen Gottes, 4 ts, 1861-64.

Litteratura:
V. Gadient, Der Caritasapostel Theodosius F., 1808-1865, 1944 (1946²); C. Fasser, P. Theodosius F., en: Chal. ladin, 1948, 30-39; A. Bünter, Die industriellen Unternehmungen von P. Theodosius F. 1808-1865, 1962; C. Göcking, Theodosius F. und die Coadjutorfrage im Bistum Chur, en: Helvetia Franciscana, 21/1992, 49-64.

Victor Conzemius

lemma precedents Florentini, Nikolaus FranzFlorin lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: