Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gadient, AndreasGadient, Ulrich lemma sequent

Gadient, Andreas
* 6-9-1892 a Termin, † 27-12-1976 a Cuira, ref., da Termin. Figl da Peter, commerziant, e dad Ursula n. Florin, da Claustra-Serneus. ∞ Maria n. Jost, da Claustra. Patenta da magister 1911, alura magister a Gianatsch e Claustra. Studis a Turitg a partir dal 1914, dr.fil. 1919 («Das Prätigau: ein volkswirtschaftlicher Beitrag», 1921) e diplom per l'instrucziun superiura 1920. Scolast secundar ed instrucziun a la scola commerziala a Cuira 1917-21. Alura domicilià a Claustra-Serneus, nua ch'el ha fatg il scolast secundar (fin il 1931) ed il pur.
Dal 1925-59 è G. stà delegà dals Democrats grischuns en il Cussegl naz., dal 1927-39 e dal 1951-57 en il Cussegl grond. Confundatur da la Partida dem. ch'era sa separada il 1919 da l'ala dals Giuven-liberals. En ferma opposiziun cun ils Liberals, ha G. defendì surtut ils interess dals purs pitschens e dals purs da muntogna ed è s'engaschà en la politica sociala ed en la politica da furmaziun. Sin plaun fed. è el sa profilà sco in dals manaders dal champ sanester dals burgais, p.ex. en il cumbat cunter la politica da deflaziun da la Confed., en l'uschen. Iniziativa da crisa (refusada il 1935), en il Moviment da las lingias directivas e sco redactur da la «Nation» (1933-34). En il Cussegl naz. è el s'associà l'emprim a la gruppa sociopolitica, il 1935 als Democrats lib. ed il 1942 a la fracziun dem. novfundada.
En ils onns 1939-47 ha G. dirigì en la Regenza grischuna il Dep. da finanzas e militar, nua ch'el ha contribuì ad impedir il project d'in lai da serra en il Valragn. Ina da sias preoccupaziuns principalas è stada la promoziun da l'industria per evitar ils privels d'ina orientaziun unilaterala vers il turissem. Dal 1941-76 è el stà comm. dal cussegl administrativ da las Ovras da Domat (oz Ems-Chemie Holding AG) ch'el ha promovì fermamain. L'oratur brigliant e publicist instancabel ha contribuì en il tranterguerras decisivamain al success dals Democrats ch'èn daventads il 1935 la fracziun la pli ferma en il Cussegl grond ed il 1939 la partida chant. la pli pussanta en las elecziuns dal Cussegl naziunal. Sia politica en il center sanester cun ina posiziun - almain a l'entschatta - antichapitalista e critica envers il militar ha laschà durant decennis mo paucas schanzas da success als Socialdemocrats. Sco cuss. guv. refurmà e pres. da la Partida dem. è G. stà in dals protagonists principals en il cumbat cultural grischun dals onns 1945-50.


Ovras:
Das Prätigau: ein volkswirtschaftlicher Beitrag, 1921; Lebendige Demokratie, 1942.

Litteratura:
A. Gasser, Bündner Kulturkampf, 1987; P. Metz, Andreas G., 1892-1976, 2001; T. Peterhans, Politische Säuberungen in Graubünden, en: BM, 2006, 307-42.

Jürg Simonett

lemma precedents Gadient, AndreasGadient, Ulrich lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :