Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dretgira d'appellaziunDretgira nauscha lemma sequent

Dretgira districtuala
Questa dretgira civila è vegnida instituida a chaschun da la refurma giudiziala dal 1851 e 1854. Ella sa cumpona da set comm. e sis suppleants, elegids mintga trais onns dad electurs delegads dals cumins dal district. La nova procedura civila dal 1854 ha determinà ils limits da la valur en lita per las differentas dretgiras distr. e reglà la pratica da recurs. La Regenza era l'instanza da surveglianza e recurs per sbagls da procedura sco era en cas da litas per la cumpetenza territoriala. Tut las tentativas, interprendidas en ils onns 1865, 1868, 1932 e 1977 per diminuir il dumber dals 14 districts  e dals 39 cirquits han fatg naufragi. La refurma dal 1871 sco era la revisiun da la Const. chant. dal 1892 n'han betg effectuà in meglierament substanzial. Il 1907 han la dretgira cirquitala e sias cumissiuns cedì las cumpetenzas en dumondas da dretg civil a la dretgira districtuala che sa cumponiva da nov d'in president, quatter assessurs e quatter suppleants ordinaris (elegids libramain da candidats dal district respectiv per la durada da quatter onns). Las cumpetenzas executivas dal mastral e dal derschader da pasch (derschader singul) n'èn betg vegnidas tangadas. La procedura civila dal 1954 ha instituì il pres. da la dretgira distr. sco derschader singul (amplifitgà il 1976). La refurma giudiziala dal 2000 ha schlià las dretgiras cirq. e cedì las cumpetenzas a las 11 dretgiras distr. (dretgiras civilas e criminalas). Questas sa cumponan da nov dal president e vicepres. e dad in dumber variabel da comm. determinà dal Cussegl grond. L'elecziun è libra tenor district e per la durada da quatter onns. La refurma giudiziala dal 2009 ha surdà ad ella era la mediaziun (fin qua exequida dal mastral sco derschader da pasch).


Funtaunas:
CDG.

Litteratura:
Schwarz, Gerichtsorganisation; HbBG 3, 294-96; Project da votaziun dals 12-3-2000; IG, 206 (charta), 214.

Adolf Collenberg

lemma precedents Dretgira d'appellaziunDretgira nauscha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :