Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents BeresinaBergalei lemma sequent

Berg
Anteriurs bains da Maiavilla, reunids en la vischn. da B., cun autonomia administrativa, ma senza il dretg da burgais da la citad. B. cumpigliava las culegnas gualsras da Stürfis, Rofels, Bovel, Guscha e Vatscherinerberg. A Stürfis, la pli veglia da quellas culegnas situada al nordvest da Sievgia, abitavan il 1333 var 30 Gualsers sin feuds ereditars. Durant il temp medieval tardiv frequentavan ils Gualsers da B. la messa en lingua tud. sin il Pass S. Gliezi (chaplania), nua ch'els avevan era lur santeri. Il 1520 han els obtegnì da Maiavilla e Fläsch il dretg da cundecider en l'elecziun dal chaplon. Refurmaziun 1529. La vischnanca da B. è vegnida schliada il 1633 tras contract da stgomi; Stürfis è sa transfurmà d'in aclaun ad in'alp da Maiavilla; ils 38 abitants han dischlocà a Rofels, nua ch'els han mantegnì lur autonomia, entant ch'ils vischins da Rofels han obtegnì il medem onn il dretg da burgais da Maiavilla. Quest dretg han ils Gualsers dals ulteriurs aclauns pudì s'acquistar fin enturn il 1750 mo cun prender domicil a Maiavilla u cun maridar ina citadina. Guscha, attestada il 1366, dumbrava en il 18. tsch. var 140 abitants ed appartegna oz a la plazza d'armas dal Pass S. Gliezi.


Litteratura:
A. Mooser, Ein verschwundenes Bündnerdorf, 1915; J. Schwarz, Maienfeld einst und jetzt, 1982; Simmen, Wappen, 324.

Adolf Collenberg

lemma precedents BeresinaBergalei lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :