Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Latour, Adalbert Ludwig deLatour, Caspar de lemma sequent

Latour, Alois de
* 5-8-1805 a Breil, † 11-8-1875 a Breil, cat., da Breil. Figl da Christian Ulrich, pur e maior, e da Margaretha n. de L. ∞ Viktoria Kresenzia n. de L., figlia da Caspar Theodosius. Quinà da Caspar e da Remigius Peterelli. Collegis dals gesuits a Soloturn e Lucerna, alura studi da dretg a Heidelberg, Berlin e Jena. Advocat a Breil. Comm. dal Cussegl grond 1831-67 (cun intginas interrupziuns, pres. 1842 e 1852), mastral da la Cadi 1834-36. Derschader dal tribunal d'appellaziun da la LG 1833-43, derschader dal tribunal d'appellaziun chant. 1834-39 e 1846-51, derschader chant. 1864-69. Pres. da la Societad da scola cat. 1835 e dal cussegl d'educaziun paritetic chant. 1839-45. Tr. il 1838 ed il 1863 è el stà pliras giadas pres. da la LG (clamà "landrehter giuven") resp. (a partir dal 1854) cuss. guvernativ. Cuss. naz. 1848-51, 1854-57 e 1863-69, cuss. dals chantuns dal fan. 1861 fin il zercl. 1862. Comm. dal cussegl d'administraziun da las Viafiers svizras unidas 1865-75. Dapi il 1824 ha el fatg part da l'uniun studentica Zofingia.
Manader dals Cat.-lib. dal Grischun, ha L. appartegnì a la sanestra en l'Assamblea federala. Sco iniziant da la modernisaziun da las vias, da l'agricultura, da la scola populara e da la scola chant. catolica en Surselva ha el cumbattì dapi il 1835 per ina scola elementara burgaisa e surconfessiunala ed ina scola chant. paritetica. Cun ses aug Pieder Antoni e Ludwig Antoni Vieli è el stà in dals piuniers da la pressa rum. (l'emprim numer dad «Il Grischun Romontsch» è cumparì il 1. da mars 1836). Ses princips politics lib. ed il success cuntanschì cun sia iniziativa en favur da l'unificaziun da las scolas chant. han provocà suenter il 1849 la divisiun da la Surselva en ina direcziun politica cat.-lib., dirigida da L., ed en ina gruppa cons.-ultramontana, radunada enturn ils Condraus da Mustér.


Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung 1, 618; A. Collenberg, Die de L. von Brigels in der Bündner Politik des 19. Jahrhunderts, 1982.

Adolf Collenberg

lemma precedents Latour, Adalbert Ludwig deLatour, Caspar de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :