Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Molina, Anton von [Antonio de]Molitor, Ludwig lemma sequent

Molinis
Vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur. Vitg a mantun en il fund da la Val Scanvetg. 1335 Mulina, rum. Molinas (antiquà). 1850 135 abit.; 1900 106; 1950 137; 1980 83; 2000 136. Chat d'ina segir cun aletta dal temp da fier tempriv. Enturn il 1200 era la part d'amez dal Scanvetg gia fermamain colonisada. La claustra da S. Gliezi a Cuira possedeva numerus bains a M. Ils de Vaz èn stads fin il 1338 signurs territorials dal feud episcopal ch'è alura passà als Werdenbergs ed il 1363 per l'emprima giada als Toggenburgs. Il 1436 è M. aderì cun il cumin da S. Peder a la LDD. La suveranitad territoriala è alura ida als Montforts (1437), als Matschs (1471) ed a l'Austria (1479). Ecclesiasticamain appartegneva M. a la plaiv da S. Peder; il 1509 è menz. la baselgia deditgada a s. Baltramieu. La vischnanca è aderida a la Refurma il 1530. Enturn il 1570 era la lingua rum. quasi sparida. Il 1652 è M. sa cumprada libra dals dretgs signurils, il 1657 da quels feudals episcopals. En ils onns 1875-77 è vegnida construida la via charrabla sur M. ed il 1908 han ins realisà la colliaziun cun S. Peder. La staziun da S. Peder-M. a la lingia da viafier per Arosa è vegnida inaugurada il 1914, la serra da las OE M.-Lüen il 1928. Il 1980 ha M. subì gronds donns tras bovas. Il 2000 lavuravan anc dapli ch'in terz da las persunas activas en il vitg tradiziunalmain puril en l'emprim sectur, il 2005 anc ca. 23%.


Litteratura:
Kdm GR 2, 202; F. Pieth, Aus der Geschichte des Tales Schanfigg, en: JHGG, 1951, 97-125; Maiensässinventar Graubünden, quad. 16, Schanfigg, 1999.

Jürg Simonett

lemma precedents Molina, Anton von [Antonio de]Molitor, Ludwig lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :