Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pestalozzi [Pestaluz], Herkules vonPeterelli lemma sequent

Pestga
La pestga era libra tenor il dretg rom. e francon. En il temp autmedieval è ella daventada ina regaglia, ed ils subdits èn vegnids obligads a pajar ina taxa. En ils lais d'Engiadin'Ota p.ex. permetteva l'uvestg da Cuira mo la pestga cun la torta davent da la riva, ed ils fittadins (Plantas) ed auters pestgaders avevan da consegnar ad el plirs millis peschs l'onn. Ils Artitgels da Glion dal 1526 han alura cedì il regal da pestga als cumins. Cuntrari als chatschaders n'avevan ils pestgaders nagin prestige social. Il 1867 dumbrava il Grischun var 70 pestgaders professiunals: al Rain Anteriur 12-15, en l'Engiadin'Ota 20-25 (en pli 50 pestgaders amaturs), en il rest dal Grischun 35. L'emprima lescha da pestga dal Grischun dal 1862 prescriveva temps da protecziun e cumpigliava prescripziuns areguard ils utensils da pestga (p.ex. la grondezza da las anzas da las raits e nassas). Las vischnancas pudevan emetter libramain la patenta, e la stagiun era vegnida fixada per la perioda dal 1. da schaner als 25 da settember.
Il Grischun ha var 120 lais e radund 110 flums ed auals pestgabels d'ina lunghezza total da ca. 750 km. Als Rains Anteriur e Posteriur frega la litgiva dal Lai da Constanza. Suenter il 1900 èn vegnids introducids la litgiva giaglia da l'America dal Nord ed il salmelin dal Canada ed enturn il 1950 il Namaycush canadais. En l'En ed en il Rain da Cuira vegn avant la litschala/tschendratsch.
A la fin dal 1858 ha il medi Christian Brügger da Samedan fatg cun success ils emprims experiments cun l'allevament da peschs, o.t. cun las litgivas alpinas. Oz dispona il Chantun da stabiliments d'allevament a Trun, Claustra, Cama, Cantone/Le Prese, Giuvaulta, S. Murezzan Bagn, Domat e Müstair. Taxas vegnivan incassadas avant il 1902 mo dad esters. Il 1902 è passà il monopol da pestga al Chantun ch'ha introducì il sistem da patenta (dapi il 2000 a partir da 14 onns), prelevà ina taxa generala ed engaschà almain in guardian per district (2002: otg). Reservads a la pestga privata èn restads en in'emprima fasa anc ils lais sura d'Arosa, ils lais da Tarasp e da Lags e parts dal Lej da Segl. Il 1905 è vegnida fundada a Cuira l'Uniun chant. da pestga dal Grischun che dumbrava il 1906 181 comm. (1958 1'162; 2002 2'814). Ses organ uffizial cumpara dapi il 1999 ens. cun quel da l'Associaziun chant. grischuna da chatschaders da patenta (Chatscha) ina giada il mais sut il num «Chatschadur grischun, pestgader grischun». La stagiun da pestga gen. ed ordinaria dura dal 1. da matg fin ils 15 da settember; per singulas auas vala in'avertura da la pestga pli tempriva (p.ex. per il Rain) u pli tardiva (p.ex. per ils lais d'Engiadin'Ota), e per tschertinas vegnan relaschadas, tenor basegn, prescripziuns spez.: scumonds, dis da protecziun, limitaziun da la preda per di, ed auter. Problems als peschs chaschunan las numerusas correcziuns da flums ed auals sco era ils rempars e mirs da serra. Quels vegnan oz adattads per part cun gronds sforzs finanzials e cun il sustegn da l'Uffizi per la protecziun da las auas (instituì il 1968) als basegns dals peschs (p.ex. cun stgalas da peschs sco quella a Rehanau). Patentas/secziuns: 1910 1'500/0; 1955 4'853/21; 1970 7'876/29; 2002-08 8'396/36 en media; preda: 2002-08 193'731 peschs en media.


Litteratura:
Über die Fischerei in Graubünden, en: BM, 1867, 65-77; J. Lücker, Fischerei im Kanton Graubünden, en: TG, 1959, nr 4, 236-39; 1970, nr 4.

Adolf Collenberg

lemma precedents Pestalozzi [Pestaluz], Herkules vonPeterelli lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :