Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SardonaSasmunt lemma sequent

Sarn
Anteriura vischnanca polit., cirq. Tusaun, distr. Rain Posteriur (avant il 2001 Mantogna). Fusiun cun Purtagn, Preaz e Tartar a Cazas 2010. Vitg a mantun sin la Mantogna. 1156 Sarn. 1850 259 abit.; 1900 150; 1950 168; 2000 159. Chat d'ina munaida romana. Enturn il 1150 è attestada ina curt da la claustra da Cazas cun tschintg "huobas". Il 1257 possedeva la claustra da Curvalda bains a S. La suveranitad territoriala han exercità fin il 1337 ils de Vaz, alura ils de Werdenberg ed ils de Razén, a partir dal 1475 l'uvestg da Cuira. Ecclesiasticamain ha appartegnì S. a la plaiv gronda da Munt S. Gion (Reziòlta), suenter il 1505 a quella da Purtagn. Suenter la refurmaziun (1530-40) ha S. furmà ina plaiv cun Tartar e Purtagn. La baselgia nova è menz. per l'emprima giada il 1686. Fin il 1851 è stà S. in vischinadi ed il lieu da mastralia dal cumin da la Mantogna. Il 1709 ha la vischnanca cumprà ora ils davos dretgs episcopals. En ils onns 1893-94 han ins construì il stradun a S. La vischnanca è enconuschenta per ses allevament da muvel exemplaric. Suenter il 1976 è vegnida realisada sur S. la colonia da vacanzas «Lescha» (cun dus runals). Il 2005 lavuravan anc ca. 70% da las persunas cun activitad da gudogn a S. en il sectur primar, p.p. en cumbinaziun cun in gudogn accessoric en il turissem.
 


Litteratura:
Kdm GR 3, 210 s.; Gem. GR, 2003, 286 s.

Jürg Simonett

lemma precedents SardonaSasmunt lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :