Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SuravaSurcuolm lemma sequent

Surcasti
Anteriura vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), fracziun da la vischnanca polit. da Suraua dapi il 2002. Vitg situÓ a 998 m sin ina spunda auta sur la confluenza dal Glogn e dal Rain da la Val S. Pieder e sur l'anteriur chastŔ dals nobels da S. (von ▄bercastel). 1515 Oberkastels, tud. Obercastels (fin il 1943). 1850 162 abit.; 1900 167; 1950 149; 2000 75. L'areal da l'abitadi dal temp da bronz, dal temp da fier e dal temp rom. (ruina da chastŔ), il legendar Crap la Gneida (crap-scalutta al sid da S.) ed ulteriurs fastizs preistorics dattan perditga d'ina colonisaziun tempriva. Feud episcopal a Surdengias enturn il 1290 (bandunÓ), prefectura dals signurs de Belmont (avant il 1371) e dals conts de Sax-Mesauc (a partir dal 1390). Il 1538 ha S. cumprÓ ora ils dretgs suverans episcopals ed ha furmÓ in vischinadi cun Vignogn (fin il 1851). La baselgia da S. Luregn (doc. il 1345, evtl. in anteriur chastŔ-baselgia) sa chatta en l'areal dal chastŔ, la tur dal qual (12. tsch.) serva da clutger a la baselgia odierna. Fin il 1528 ha ella appartegný a la baselgia da vallada da S. Vintschegn a Pleif/Vella, alura Ŕ ella daventada la baselgia-mamma da Tersnaus (fin il 1669), Camuns (fin il 1691) ed Uors. S. Ŕ restÓ in vitg puril, cun cultivaziun da granezza dal temp medieval fin en ils onns 1960, oz o.t. cun allevament da muvel (meglieraziun gen. 1977-85). Il 2003 lavuravan mo ca. 20% da las persunas cun activitad da gudogn a S. en ils secturs secundar e terziar. Dapi il 1970 furma S. cun ils vitgs da Camuns, Tersnaus ed Uors-Peiden ina cuminanza da scola e da cultura. L'economia forestala ed ils tschains d'aua garanteschan las finanzas da l'anteriura vischnanca da S. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 86,7%/90,7% (ML/Lindic).


Litteratura:
Gem. GR, nr 173, 1982; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 98 s.; LQ, 7-7-1999.

Adolf Collenberg

lemma precedents SuravaSurcuolm lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :