Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ValragnVandans lemma sequent

Valzeina
Anteriura vischnanca polit., cirq. Sievgia, distr. Partenz/Tavau (fin il 2001 Landquart Sut). Fusiunada il 2011 a la vischnanca polit. da Crusch. Abitadi sparpaglią cun bains a V. Davant, V. Davos e Sigg (da la vart dretga da la val). 1367 Valtzennas. 1850 243 abit.; 1900 216; 1950 216; 1980 115; 2000 140. En il 14. tsch. čn immigrads Gualsers en il territori colonisą mo pauc da Rumantschs. Ils bains suttastevan a quatter dretgiras, numnadamain a la dretgira dals Quatter Vitgs (V. Davos), a quella d'Aschera resp., a partir dal 1679, a la mesa dretgira da Sievgia (V. Davant), a la mesa dretgira d'Aschera (Sigg) ed a la dretgira da Gianatsch (Schwendi). Il 1880 č vegnģ separą l'aclaun Sigg (1860 39 abit.) da la vischnanca d'Aschera ed attribuģ a V., il 1891 čn sa reunidas las vischnancas da V. Davant e V. Davos. Da l'emprim millenni datescha prob. ina baselgia consecrada a s. Sisinnius. La baselgia da S. Michael vegn menz. per l'emprima giada il 1512, enturn il 1520 sco filiala da Zezras, il 1523 sco baselgia parochiala. V. č refurmą dapi ils onns 1560-70. Il 19. e 20. tsch. čn marcads da l'emigraziun (fin il 1980). Dapi il 1903 maina ina via charrabla da la staziun da viafier Sievgia-V. a V. Ina scola primara exista ad V. Dadora, ina scola reala e secundara a Crusch. Il 2008 lavuravan 70% da las persunas cun activitad da gudogn a V. en il sectur primar.


Litteratura:
Kdm GR 2; J.J. Seidel, V., 1990.

Otto Clavuot

lemma precedents ValragnVandans lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :