Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VandansVaniescha lemma sequent

Vanescha
Anteriura culegna (1789 m) da la vischnanca da Vrin, menz. per l'emprima giada il 1375. Cruschada da la colonisaziun da la retroterra da Vrin. Qua sa tagliavan las vias ed ils interess dals Rumantschs lumnezians, dals Gualsers da la Val S. Pieder e dals Tessinais da la Val dal Blegn (o.t. Semione ed Aquila). Ils fundaturs da la culegna n'čn betg enconuschents. Tenor ils toponims predominavan durant il temp medieval tardiv ils purs immigrads da la Val dal Blegn ch'čn dentant (gist sco ils Gualsers) vegnids rumantschads. Per il temp medieval tardiv čn doc. plirs aclauns ed in mulin, tr.a. il bain Molyna, il 1494 en possess da Pleif/Vella. Il 1801 vivevan set fam. durant l'entir onn (exceptŕ ils mais favr.- avr.) a V., suenter il 1890 č la culegna vegnida bandunada (dapi alura aclas). Las stretgas relaziuns cun il Tessin čn vegnidas interruttas suenter l'access da Vrin a la via chant. a Glion (1887). La fiera da Ligiaun ha alura pers sia impurtanza, ed ils purs da la Val dal Blegn han surlaschŕ lur alps als Grischuns.


Litteratura:
W.G. Büchi, Oberlugnez: Wirtschafts- und Siedlungs-Entwicklung vom Ende des Mittelalters bis zum 20. Jahrhundert, 1972; Bundi, Besiedlung, 331-35.

Adolf Collenberg

lemma precedents VandansVaniescha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :