Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Milaun, Capitulats da Militar lemma sequent

Milaun, Ducadi da
Il ducadi da M. è naschì il 1395 cun la nobilitaziun da Gian Galeazzo Visconti al duca tras l'imperatur german Wenzel. Il 1797 è il ducadi vegnì attribuì a la Republica cisalpina. Tenor ils titulars da la pussanza pon ins distinguer quatter epocas principalas: il ducadi dals Viscontis e dals Sforzas (1395-1499), l'egemonia franz. (1500-21), il domini da la chasa Habsburg-Spagna (1535-1706) e la suveranitad da la chasa Habsburg-Austria (1714-97).
M. trategneva relaziuns spez. cun il Grischun causa las rutas da transit sur ils pass alpins ed il passagi tras las Terras subditas. Fin il 1869 ha era il Puschlav appartegnì ecclesiasticamain a l'uvestgieu da Com e cun quai a l'archuvestgieu da M. Ils pass grischuns principals - il Güglia, il Malögia, il Set ed il Spleia - sbuccavan a Clavenna en il territori milanais. Ils pass ed il commerzi eran temas da discussiun permanents tr. M. ed il Grischun, tant pli che l'economia grischuna dependeva fin enturn il 1800 essenzialmain d'imports dal ducadi da M. e d'exports en la Lumbardia (10-14 000 arments l'onn).
Vers la fin dal 15. tsch. èn la Vuclina ed ils dus contadis da Clavenna e da Buorm daventads victimas da la politica d'expansiun dal Grischun. Suenter la campagna militara a Buorm (1486-87), han ils Grischuns conquistà il 1512 ils dus contadis, las Trais Plaivs (Sorico, Domaso, Gravedona) e la Vuclina ed han annectà quellas regiuns sco Terras subditas. Ludovico Sforza, numnà il Mor, ha respundì a quella conquista cun eriger fortezzas sisum il Lai da Com e cun provocar las Guerras da Müsch ch'èn idas a fin cun la renunzia dal Grischun a las Trais Plaivs.
En il 16. tsch. è M. sa stentà - cun pauc success - d'obtegnair influenza en las Trais Lias che tendevan diplomaticamain vers la Frantscha e Vaniescha. Spezialmain ferm ha il Grischun patì en ils onns 1600-10 sut la pressiun da Pedro de Fuentes, da quel temp guvernatur spagn. a M. En reacziun a l'allianza dal Grischun cun Vaniescha aveva quel laschà construir al nord dal Lai da Com la fortezza da Fuentes, in vaira "giuf sin la tatona dals Grischuns"  (bloccada dal traffic e dal commerzi grischun) ch'era dentant sa mussada a la fin finala la "fossa dals Spagnols" (morts en massas da la malaria). Il 1620, durant ils Scumbigls grischuns, ha la chasa Habsburg-Spagna occupà la Vuclina per supprimer qua la refurmaziun e segirar il passadi en il Tirol dal Sid e cun quai la colliaziun da M. cun Habsburg-Austria. La pasch dal 1639 ha mess in term als scumbigls, ed il Capitulat da M. ha restituì las anteriuras Terras subditas a las Trais Lias. M. ha dentant obtegnì il dretg d'intervegnir en l'administraziun grischuna, ed il cult ref. è restà scumandà en las Terras subditas. La cunvegna stipulada cun l'Austria il 1642 ha procovà ina predominanza da l'Austria-Spagna en las Trais Lias durant il 17. e 18. tschientaner. La renovaziun dal Capitulat da M. cun Habsburg-Austria (1726), il nov purtader da la pussanza sur M., ha confermà da princip las disposiziuns dal 1639. Il postulat dal Grischun da permetter il cult ref. en las Terras subditas e d'abolir ils novs dazis da l'Austria è vegnì refusà. In pau pli favuraivel è stà il Terz Capitulat da M., mess en vigur il 1763 suenter l'avischinaziun manifesta dal Grischun a Vaniescha: a las Trais Lias èn vegnids accordads insaquants privilegis commerzials, in auzament da las pensiuns ed in augment da las plazzas da studi al Collegium Helveticum. Persuenter han ils Grischuns stuì desister dal project da la Via S. Marc da Bergam a Murbegn, promovì da Vaniescha che ha immediat reagì cun l'expulsiun da tut ils Grischuns da sias regiuns. L'incorporaziun da las Terras subditas en la Republica cisalpina (1797) ha era mess in term a las relaziuns particularas dal Grischun cun il ducadi da M. ed a la predominanza da quel sur il traffic da transit alpin, provocond grondas perditas da dazis. Sco relict istoric è stà activ il Currier da Lindau anc fin il 1826. Il 1919 ha il giurist Adolf Nadig fundà la Scola svizra a Milaun.
 


Litteratura:
Storia di Milano 5-12, 1955-59; F. Maissen, Bündner Studenten in Mailand, en: JHGG, 1965, 1-71; Kaiser, Zuckerbäcker; D. Blumenthal, Die Drei Bünde 1535 bis 1565, 1990; A. Wendland, Der Nutzen der Pässe und die Gefährdung der Seelen, 1995; R. Theus, Il trattato di Milano del 1763, 1997; HbBG 2; IG.

Hans Stadler

lemma precedents Milaun, Capitulats da Militar lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :