Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Terras subditasTersnaus lemma sequent

Terratrembels
Terratrembels sa manifestan a la surfatscha da la Terra en consequenza dad undas che sa derasan a l'intern da la Terra. La magnituda (M) inditgescha lur fermezza, calculada da seismografs che registreschan ils moviments dal terren en furma da seismograms. La Scala macroseismica europeica 1998 (EMS-98) è la scala d'intensitad (I) uffizialmain valaivla dapi alura en Europa. L'intensitad (I-XII) inditgescha il grad dals effects en in lieu definì (punct d'intensitad) da la zona pertutgada. En Svizra vegnan terratrembels sentids per regla pir a partir d'ina M 3/I III-IV, a partir d'ina M 4/I V datti donns ad edifizis. M 6-7/I XI-XII munta "destrucziun totala". Ina seismicitad elevada exista en las vals periferas Engiadina e Val Müstair. Il pli ferm terratrembel enconuschent (1295, I VIII) aveva ses epicenter a Curvalda. Era sch'il privel da terratrembels è relativamain pitschen en il Grischun, è la ristga d'in tal (donns supponids) detg gronda, cun ina valur d'assicuranza dals edifizis (incl. mobigliar) da ca. 100 mia frs. Las datas d'avant il 1800 n'èn, per mancanza da registraziuns, betg cumplettas.





Funtaunas:
Servetsch svizzer da terratrembels.

Litteratura:
M. Gisler e.a., Erdbeben in Graubünden, 2005.

Adolf Collenberg

lemma precedents Terras subditasTersnaus lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :