Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents TerratrembelsTerzen lemma sequent

Tersnaus
Anteriura vischnanca polit., fusiunada dapi il 2002 cun Camus, Surcasti ed Uors-Peiden a la vischnanca polit. da Suraua. La fracz. da T. č situada a l'entrada da la Val S. Pieder. 1362 Terzenaus. 1850 (cun S. Martin) 232 abit.; 1900 (senza S. Martin) 60; 1950 175; 1980 69; 2000 70. Scuverta da craps-scalutta en vischinanza da la baselgia. Territori colonisŕ ed urbarisŕ da Rumantschs a partir dal 11. tschientaner. Il 1368 č T. vegně suttamess sco feud da l'uvestgieu da Cuira als signurs de T. e de Valendau, en il 15. tsch. als conts de Sax-Mesauc. Dapi il 1538 furmava T. in vischinadi cun Uors, Camuns e Duvin. A partir dal 1395 čn immigrads Gualsers a T., als quals č vegně scumandŕ il 1457 d'acquistar terren e da maridar al lieu. La baselgia parochiala da S. Apollinari e da Maria Magdalena, menz. per l'emprima giada il 1345, č stada colliada cun S. Vintschegn/Pleif (vischn. da Vella) fin il 1528, alura ha T. constituě ina plaiv cun Surcasti e Camuns, daventada autonoma il 1669. La vischnanca da muntogna tradiziunalmain purila č vegnida reconstruida suenter l'incendi dal 1900 en furma d'ina tavla da schah. Dapi il 1973 na dispona T. betg pli d'ina atgna scola. Dapi ils onns 1970 exista ina cuminanza culturala cun Suraua. La mancanza d'ina infrastructura da basa a T. promova l'emigraziun. Ils da T. vivan surtut da la vendita da laina e dals tschains d'aua. La meglieraziun gen. č vegnida terminada il 1998. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 76%/86% (ML/Lindic). Impurtanta colonia d'utschels-mezmieur (rinolof pitschen) sin il palantschin da la baselgia.


Litteratura:
Kdm GR 4, 215-19; Gem. GR, nr 180, 1985; H. Rutishauser, Die Gesamterneuerung der katholischen Filialkirche St. Martin, T., en: Jber ADG DPG, 1997, 73-78.

Adolf Collenberg

lemma precedents TerratrembelsTerzen lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :