Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Chaschauna, Pass dalChastè lemma sequent

Chasegliaders
A partir dal temp medieval tardiv èn attestads chasegliaders (term popular: cromers, cromras/cromarinas) che percurrivan il Grischun sco commerziants ambulants. Els transportavan lur martganzia cun simpels schierls e vendevan quella a la glieud sin isch-chasa u sin fiera. Ils chasegliaders, che derivavan per regla da l'exteriur, pratitgavan in commerzi multifar entaifer in territori fitg vast. Dal temp medieval fin en il 16. tsch. provegnivan els solitamain da las Alps Occidentalas, p.ex. da la Savoia u da la Val d'Aosta, en il 18. tsch. pli e pli era dal Tirol. La rauba ch'els mettevan en vendita era extremamain variada: merceria, tailas e vestgadira, objects da fier, da lain e da vaider, sems, gravuras, cudeschs, tinta, pennas ed auter pli. A la differenza dals viagiaturs commerzials (surs. cumiss) n'eran ils chasegliaders per il solit betg engaschads d'ina interpresa; els pudevan lavurar independentamain u a l'intern dad associaziuns bain structuradas. Ina gronda part da la populaziun rurala è stada dependenta dals chasegliaders, per mancanza da butias en vischnanca, fin viaden il 19. tschientaner. Per ils commerziants residents a Cuira eran chasegliaders (gist sco ils vagants) concurrents nungiavischads ch'els cumbattevan, cumbain cun pitschen success. Durant la Helvetica (1798-1803) era il commerzi ambulant reglà severamain, perquai ch'il Directorium ad Aarau temeva ch'ils chasegliaders profitassan da l'occasiun per far propaganda cuntrarevoluziunara. La concurrenza tras novas furmas commerzialas (butias en vischnancas, centers da cumpra) ha alura stgatschà pli e pli ils chasegliaders. En ils onns 1950 è la vendita ambulanta sparida.
 


Litteratura:
C. Meyer, Unkraut der Landstrasse: Industriegesellschaft und Nichtsesshaftigkeit, 1988; Wanderhandel in Europa, edì da W. Reininghaus, 1993; M. Volaucnik-Defrancesco, Arme und Hausierer in der jüdischen Gemeinde von Hohenems, 1800-1860, 1993; HbBG 2, 18-31.

Adolf Collenberg

lemma precedents Chaschauna, Pass dalChastè lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :