Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ChasegliadersChatscha lemma sequent

Chastè
La noziun chastè signifitga en il senn pli vast dal term ed independentamain dal temp in lieu fortifitgà. En il temp preistoric, rom. u medieval designava ella in abitadi cumplettamain u parzialmain fortifitgà. Il term antiquà "chasté dal pievel" duai vegnir remplazzà tras culegna u chastè da refugi. Ils chastels-baselgia retics, postulads dad Erwin Poeschel per il temp medieval tempriv, na pon vegnir cumprovads ni tras chats archeologics ni tras funtaunas scrittas. Per Munt S. Gieri/Vuorz, Munt S. Gion (Reziòlta)/Seglias, Crap S. Barcazi/Trin, ed auters n'han ins betg pudì cumprovar fin qua l'existenza parallela d'ina fortezza e d'ina baselgia; ina tala vala tut il pli per Grepault/Trun. La baselgia da la culegna da Carschlingg/Castiel, la suletta culegna fortifitgada dal temp medieval tempriv scuverta cumplettamain, sa chatta ordaifer il mir da tschinta.
En il senn pli stretg dal term signifitga chastè in edifizi fortifitgà dal temp autmedieval che serviva a medem mument sco residenza ad ina fam. aristocratica e sco center d'in domini. Ils chastels autmedievals sa basan architectonicamain sin ils chastels da refugi dal temp medieval tempriv e sin las curts signurilas fortifitgadas. En il temp autmedieval èn s'agiuntads novs elements architectonics. Il «Testament da Tello» (765) menziunescha ina sala muricia in castro a Sagogn: ina chasa da crap situada sin il Crest Val Casti (Schiedberg) che mussa spezialmain bain il svilup dal chastè da refugi dal temp rom. tardiv a la chasa signurila fortifitgada dal temp medieval tempriv ed al chastè feudal dal temp autmedieval.
Ins distingua tr. chastels sin spelms e chastels en la val. Ils emprims chastels predomineschan cleramain en il Grischun. Lur plan orizontal vegn determinà da la situaziun topografica natirala: ins preferiva spelms difficilmain accessibels e paraids-crap verticalas. Blers chastels vegnivan era construids sin collinas en cuntradas avertas (p.ex. a Favugn). Ina gruppa speziala furman ils chastels en cuvels. I sa tracta da grottas natiralas serradas si cun miraglias, p.ex. Fracstein/Sievgia, Grottenstein/Lantsch Sut, Murmarera, Rappenstein/Vaz Sut, Grotta/Vuorz. Ils trais chastels en la val enconuschents en il Grischun, numnadamain Marschlins, Palazzo Trivulzio/Roveredo e Hasenstein/Ziràn, eran circumdads da foss d'aua.
Ils numerus chastels n'èn betg repartids regularmain en il chantun Grischun. Els sa chattan savens a las vias da transit principalas. La Tumleastga, la Val Schons e l'Engiadina Bassa disponan da fitg blers chastels, cuntrari a las vals Stussavgia, Avras e S. Pieder sco era a la regiun da Tavau. La mancanza quasi totala da chastels en questas regiuns ha da far cun lur colonisaziun relativamain tardiva tras ils Gualsers (13./14. tsch.). La structura sociala purila ed il dretg d'autonomia en questas colonias gualsras han impedì en la plipart dals cas la construcziun da chastels signurils.
In chastè cumpiglia essenzialmain las suandantas parts: il mir da tschinta enturn ils singuls edifizis che po esser circumdà d'in foss cun u senza aua. Intgins dals cumplexs fortifitgads han in chastè avanzà che dispona medemamain d'in mir da tschinta. La tur principala (tur grossa) è la part la pli marcanta e savens era la pli veglia da l'entir cumplex ed ha qua tras ina posiziun dominanta; ina stgala lunga maina a la tur grossa; en la plipart dals chastels dal Grischun era quella abitada ed aveva perquai almain in local cun chamin per stgaudar. Ultra da fuainas avertas disponivan ils chastels dapi il 11. tsch era da pignas da maiolica. En lieus main protegids offrivan mirs da scut (mirs auzads) ina protecziun supplementara. Da la vart interna dal mir da tschinta sa chattan ulteriurs edifizis che circumdeschan la curt dal chastè. I sa tracta d'edifizis d'economia, da stallas, lavuratoris ed albierts per la servitut. La tur dal portal, munida per regla d'ina giatrera, serviva a segirar l'entrada principala. Ina cisterna garantiva il provediment d'aua. Il mir da tschinta e la tur principala han solitamain curnischs dentadas ed ina passarella da defensiun. Intgins chastels possedan era in'atgna chaplutta (p.ex. Murmarera, Razén, Tarasp).
En l'emprima perioda da la construcziun da chastels en il Grischun (10. tsch. - ca. 1150) han ins mantegnì il vegl plan orizontal: in mir da tschinta oval cun ina construcziun interna divergenta. Alura han ins agiuntà in edifizi principal central. Ils edifizis da crap e da lain avevan il pli savens dus u trais plauns ed eran circumdads d'in mir pli flaivel. L'unic cub cumplex che datescha dal 1100 è la tur principala da Munt S. Gion (Reziòlta)/Seglias.
Enturn la mesadad dal 12. tsch han ils chastels subì ina transfurmaziun marcanta: il perfecziunament da la tecnica d'assedi, la superbia da l'aristocrazia e la predilecziun per simbols visibels han manà a la construcziun da mirs pli auts e pli lartgs e qua tras ad edifizis pli massivs. Ils mirs da las turs vegnivan fatgs cun quaders stgalprads (Bossenquader), ils roms da las portas e da las fanestras cun craps da tuf. Gia l'autezza extraordinaria fa da la tur l'element dominant dals chastels. L'abitar era daventà pli confortabel: l'auariel, las tualettas, las fuainas ed ils chamins eran vegnids modernisads.
A la sava dal 13./14. tsch. è stagnada la construcziun da chastels en il Grischun. Ils davos cumplexs novs èn vegnids construids pauc suenter il 1300. En il 13. tsch. e surtut durant il 14.-16. tsch. han ins construì en differentas culegnas numerusas turs d'abitar, en las qualas abitavan ussa era ils purs pli bainstants. A Zuoz p.ex. datti ina dunsaina da talas turs. En il 14. e 15. tsch. han ins senza dubi anc renovà ed amplifitgà intgins chastels; ina gronda part han ins dentant puspè bandunà, p.ex. Riòlta Bassa/Cazas, Ober-Tagstein/Tusaun, Crest Val Casti (Schiedberg)/Sagogn e.a. en il 14. tschientaner. L'abandun da blers chastels na sa lascha gnanc datar, essend ch'ins ha perscrutà archeologicamain mo ina pitschna part dals cumplexs fortifitgads. Il chastè da Mesocco è vegnì amplifitgà e fortifitgà anc en il 15. tsch. per render el resistent a l'artigliaria. Dal temp modern tempriv dateschan numerus edifizis che sumeglian chastels e che fan diever dals elements da las fortificaziuns en in senn puramain decorativ (p.ex. il chastè da Lantsch Sut, 1544-48). Il 1635 - durant ils Scumbigls grischuns -  è vegnida construida a Susch la fortezza da Chaschinas, ina varianta irregulara dals cumplexs fortifitgads construids en furma da staila a l'entschatta dal temp modern.
 


Litteratura:
Poeschel, Burgenbuch; A. von Castelmur, Die Burgen und Schlösser des Kantons Graubünden, 3 parts, 1940-44; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch.

Urs Clavadetscher

lemma precedents ChasegliadersChatscha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :