Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Chauma generalaChaus republicans da las Lias lemma sequent

Chaus feudals da la Lia Grischa
L'avat da Mustér ed il signur da Razén proponivan en roda quatter, il barun de Sax (-Mesauc) trais candidats per l'elecziun annuala dal chau da la LG, fundada il 1424. La dieta da la LG elegeva alura in da quels candidats sco chau-lia/landrehter. A partir dal 1538 avevan las dretgiras da la Lumnezia, da la Foppa e da Flem en roda il dretg da proponer in candidat sco chau-lia, resalvŕ fin alura a lur signur feudal, il barun de Sax (-Mesauc). Dapi il 1702 stueva l'administratur austr. da Razén prestar sarament sin la constituziun da la LG per pudair far diever da ses dretg da proposta (snegŕ ad el sulettamain il 1701). L'elecziun dal landrehter aveva provocŕ savens tensiuns en ils cumins paritetics (Lumnezia, Foppa, Flem), perquai ch'ils catolics pretendevan, sper ils dus chaus-lia refurmads da la LCD (il bundspresident) resp. da la LDD (il bundslandamma), almain in chau cat. per la Republica da las Trais Lias.


Litteratura:
G.H. Muoth, La veglia republica grischuna [...], en: Annalas, 1/1886, 139-204.

Adolf Collenberg

lemma precedents Chauma generalaChaus republicans da las Lias lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :