Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents JauerJecklin, Constanz (von Hohenrealta) lemma sequent

Jecklin
Famiglia aristocratica dal Grischun che deriva presumadamain da la Tumleastga, che vegn dentant menz. per l'emprima giada en l'Engiadina il 1400 cun Bertramus Jeclini da Zuoz. En il 15. e 16. tsch. ha ella mess ina seria da notars en l'Engiadin'Ota. Exponents da la fam. han occupà repetidamain uffizis da l'uvestgieu sco maiordoms, landfocts da Riom e Farschno e chapitanis sin la Fürstenburg en il Vnuost. Els èn era stads mess da las Trais Lias ed han servì en las truppas imperialas austriacas. Els han dentant occupà mo darar l'uffizi dal landamma da l'Engiadin'Ota. Conradin il Vegl, landfoct da Riom 1452-62, pli tard en servetsch dal cont Jörg von Werdenberg, maridà cun Catharina de Pratval, ha creà la basa patrimoniala da la supremazia dals J. en la Tumleastga ed è stà il progenitur da quest rom. Fin en il 19. tsch. han ils J. mess pliras giadas il mastral dad Ortenstein. Suenter avair obtegnì il titel da noblezza da l'imp. Maximilian I (1510), ha l'archiduca Ferdinand II extendì quel il 1581 per Conrad, curatur al chastè da Tarasp, sco era per ils frars e cusrins da quel ed ha agiuntà il predicat von Hohenrealta. L'emprim proprietari tschert dal chastè-fortezza da Munt Son Gion/Reziòlta è Conradin, prer ad Almen e Roten e pli tard plevon ref. a Tusaun e Scharons. Rudolf Ruinell, fundatur dal fidei-commiss da Reziòlta, ha occupà, sco ses numalin Rudolf Ruinell, uffizis publics en Vuclina. Noli Paulin (1623-79) da Zuoz, plevon ad Aschera, maridà cun la figlia dal landamma Biäsch à Porta, ha fundà la lingia d'Aschera. Burgais da Cuira èn daventàds il 1606 Hans Jakob, landfoct da Farschno, ed il 1838 Constanz, commerziant, chapitani e cusseglier, bab da Constanz e da Fritz. La lingia engiadinaisa è s'extinguida en il 18. tschientaner.


Archiv:
ASGR, actas e cronica da la fam. J.

Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 1, 1905, 230-35; 2, 1907, 671 s.; 5, 1933, 330-33; H. Jecklin, Herkommen der Schierser J., 1969; Grimm, Aristokratie; Simmen, Wappen, 81 s.

Ursula Jecklin

lemma precedents JauerJecklin, Constanz (von Hohenrealta) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :