Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lavater, HansLavin lemma sequent

Lavetsch
Il term lavetsch deriva dal tal. dal nord lavezzo, rum. vasch da crap. Sinonims: scalegl (dal germ. *skalja, rum. cuppa, stgadella, tud. Schale), crap da Tujetsch. Il lavetsch, explotà en las Alps, ha servì dapi il temp da fier a la producziun da cuppas, stgadellas, chalderas, plats, bigls, altars rom., craps da batten, maniglias e pignas. Plinius rapporta da l'elavuraziun da lavetsch al pe sid da las Alps. Ils numerus chats da lavetsch en la culegna rom. dal Welschdörfli a Cuira renvieschan prob. ad ina plazza da commerzi e da deposit. L'extracziun e l'elavuraziun da lavetsch en il Grischun èn attestadas dal 1500 fin il 1800 a Soazza en il Mesauc (vaschs, pignas, elements da construcziun) e fin il di dad oz en la part sura da la Cadi, nua ch'il lavetsch vegn explotà en la regiun da l'Alpsu fin a 2300 m per producir las famusas pignas-scalegl. Il center da l'industria da lavetsch en il temp modern tempriv era però a Plür, nua ch'ins produciva o.t. vaschella per l'export. Enturn il 1600 purtava la vendita a la citadina, sutterrada il 1618, var 60'000 curunas l'onn. Il lavetsch vegniva explotà era en il conturn da Clavenna, ed en la Val Malenc è stà activ fin il 1975 il davos maister da l'art tradiziunal da turnar il lavetsch. A Cuira ha existì il 1582 in deposit (uschen. Niderlag), e sin il Rain vegnivan da quel temp transportads products da lavetsch sin punteras. Il 1603 è l'export da lavetsch en la regiun da la Republica venez. vegnì liberà dals dazis. En ils onns 1980 han ins reactivà al nord da las Alps la fabricaziun da pignas-scalegl; trais da las quatter firmas existentas importan però il crap nunelavurà u elements prefabritgads da la Scandinavia u da l'Italia. 


Litteratura:
A. Gähwiler, Lavez, Geschichte und Technik der historischen Lavezverarbeitung, en: Lapis, 6/1981, nr 3; P. Mantovani, I laveggiai di Soazza, 1992.

Martin Bundi

lemma precedents Lavater, HansLavin lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :