Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents BeivaBelfort lemma sequent

Belfort
Ruina da chastè situada a l'ost da Brinzauls sur la via per Alvagni sin in grip tranter duas chavorgias profundas. Dal chastè principal (chastè sura) èn sa mantegnidas la tur principala cun in edifizi d'abitar annex da tschintg plauns (al nord), ina cisterna radunda en la curt e l'imposant tract meridiunal, renovà pliras giadas. Ina stgala tagliada en il grip collia la curt cun l'avantchastè (chastè sut). Las parts las pli veglias dateschan da ca. l'onn 1200. Il chastè da B., attestà per l'emprima giada il 1222, era la sedia principala dals baruns de Vaz, construì sin terren runcà. Suenter l'extincziun da la lingia masculina (1338) è B. passà sco center dal signuradi da B. tras la figlia Kunigunde als conts de Toggenburg ed è daventà la sedia da la prefectura. Ils 14-3-1499 han assaglì ils Grischuns il chastè ed han mess el en tschendra. Lavurs da sanaziun 2002-07 (Uniun Pro Ruine Belfort).


Litteratura:
Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 52-56; SO, 2-8-2007; A. Carigiet, Von der Wehrburg zur Schlossanlage: Die Baugeschichte der Burganlage B. in Brienz/Brinzauls, en: Jber ADG DPG, 2007, 55-74; F. Hitz, Brienz/Brinzauls, Burganlage B., en: Jber ADG DPG, 2007, 75-82

Maria-Letizia Boscardin

lemma precedents BeivaBelfort lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :