Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Camonica, ValCampell, Peider lemma sequent

Campell
Ruina da chastč (numnada era Campi), situada sin il nas d'in grip sur l'Alvra en la vischnanca da Seglias. En il center da l'implant sa chatta la tur principala quadratica cun il palaz ed il mir da tschinta al medem nivel, al vest da l'areal ina cisterna quadratica. Il cumplex, protegė d'in dubel foss, č vegnė modifitgā fermamain en las div. fasas da construcziun (entsch. 13.-15./16. tsch.); la tur principala da sis plauns ha dentant pudė mantegnair sia parita medievala. La ruina č in exempel classic per l'uschen. svilup da construcziun aditiv: enturn la tur principala vegnan erigids ulteriurs edifizis fin che l'entir areal č surbajegiā; ulteriura plazza d'abitar vegn garantida cun auzar ils edifizis existents. La fortezza (vesti Campell), fundada enturn il 1200 prob. dals signurs de C. sin terren runcā, č ida prob. tranter il 1410 ed il 1418 en possess da l'uvestg da Cuira; il 1418 č ella passada als von Schauenstein-Ehrenfels ed ha alura midā pliras giadas proprietari per ir plaunsieu en ruina (17.-18. tsch.).


Litteratura:
Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 134–38.

Maria-Letizia Boscardin

lemma precedents Camonica, ValCampell, Peider lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :